Estrenem l’any en un laberint màgic

El primer dia del 2015 el vam passar a la muntanya, en un laberint màgic que tenim a prop de casa. Vam gaudir d’un dia primaveral en ple gener, d’un pícnic a dalt del turó i vam tornar a casa quan ja sortia la lluna.

Rocaviva és el nom d’una muntanya màgica, plena de roques esculpides amb cares, geometria sagrada i simbologia, treballades durant gairebé 30 anys per l’artista que vivia en aquest bosc, i que va crear un laberint de camins en el qual perdre’s i deixar-se sorprendre i transportar a través de les seves roques i el que aquestes et transmeten.

Sigue leyendo

Una de pirates

Un matí vam baixar al Museu Marítim de Barcelona amb altres famílies de la Coordinadora on organitzaven tallers de pirates i corsaris. El museu ens va agradar molt i els nens van sortir encantats dels tallers. Van fer una bandera pirata, una brúixola i van trobar un tresor (monedes de xocolata).

CAM02131

CAM02136

El grup dels mitjans escoltant les explicacions de la seva guia.

CAM02140

Un “neoprè” de pell que no li feia gaire gràcia a l’U.

CAM02142

L’U. sota una balança del segle XVIII.

CAM02146

L’O. sota la galera exposada al museu… gegantina!!

CAM02148

CAM02149

Mama, toquem la campana?

CAM02156

Els petits filibusters (pirates molt col·legues que es repartien el botí) han trobat un tresor i se’l reparteixen entre tots.

CAM02157

Sortim amb tota la tropa del museu per anar al moll a visitar un vaixell.

CAM02160

Com van disfrutar els nens pujant i baixant de la bodega, si hagués sigut per ells hauríem salpat a alta mar!!

Un cap de setmana intens

El cap de setmana passat van ser tres dies intensos de socialització, això que tant preocupa a les persones que dubten dels beneficis de l’educació sense escola. Com si la socialització és donés només en aquestes institucions. A l’escola es dóna un tipus de socialització però hi ha moltes altres formes d’aprendre a socialitzar. En el dia a dia veiem moltes persones, i podem aprendre a comunicar-nos amb aquells que no coneixem de res, altres que són coneguts i amics. Els nens aprenen per imitació, per tant, estant immersos en la societat i veient com els pares ens relacionem amb els altres en el dia a dia aprenen a socialitzar amb persones de totes les edats, no només amb persones d’edat escolar o de la seva mateixa edat.

Aquest dissabte vam celebrar els 9 anys de l’O. amb uns quants amics de l’escola rural, amics del poble, família i amics llunyans que feia temps que no veiem. Vam ser més de 30 persones i es van afegir a la festa altres familiars d’alguns convidats. Ho vam passar molt bé i el temps ens va permetre gaudir d’una mica de sol i de jocs al jardí.

IMG-20141207-WA0006 Sigue leyendo

Jocs de taula a la biblioteca

La setmana passada vam anar a passar la tarda a la biblioteca on organitzaven una sessió de jocs per a totes les edats. Com que depenem del transport públic vam haver d’anar-hi amb unes hores d’antel·lació que vam aprofitar  per anar a fer unes compres, anar a jugar al parc que teníem a prop de casa quan vivíem “a ciutat” (jejeje) i de veure amics. Quan el fred ja va ser insoportable vam anar cap a la biblioteca on havíem quedat amb els nostres amics B. i G. Encara que hi havia massa gent i atabalava una mica, vam poder gaudir d’uns quants jocs que no coneixíem.

Un d’ells el veieu aquí a baix, Big Pirate de la casa Djeco, en el qual has de robar un tresor al pirata i arribar amb ell a la barca d’on parteixen els mariners. L’U. que té 5 anys estava pendent mentre els grans jugaven (encara que té edat de jugar) i sembla que li va agradar perquè l’ha demanat per Reis.

bibio jocs 2 Sigue leyendo

Formatgeria artesanal

Diumenge passat vam fer una excursió a la formatgeria artesanal de Bar amb uns amics que també eduquen sense escola.

IMG_0835

IMG_0833

El Xesco, el pastor, va respondre totes les preguntes que li vam fer i ens va explicar com fa el formatge. Com es fa el quall, quant temps s’ha de deixar reposar, quant temps es deixa a la premsa, i les temperatures de tot el procés. Després de tants anys dedicant-s’hi sembla molt senzill però no ho és gens! Sigue leyendo

Octubre: Cosmocaixa

L’Univers i els dinosaures: dos dels nostres projectes actuals i resulta que existeix un museu que els reuneix als dos! Aprofitant un cap de setmana de visita a la família vam decidir anar al CosmoCaixa i seguir aprenent coses de l’univers al seu Planetari. Com que acostumem a baixar un cop al mes a Barcelona, ens hem proposat mantenir la tradició de la meva família de visitar un museu cada mes. Aquest museu no és gratuït els diumenges a la tarda (com alguns museus de Barcelona) però si ets client de la Caixa sí i els nens no paguen.

Al CosmoCaixa ja hi havíem anat en altres ocasions, però l’U. era més petit i no recordava algunes coses. Li havia quedat gravat el pèndol gegant i el globus aerostàtic (com a bon futur inventor jeje) Però aquesta visita prometia perquè hi havia novetat: el Planetari. Els va agradar molt (a mi també!) i van al·lucinar al veure una pantalla de cine en forma de cúpula.

IMG_0686

IMG_0726

CAM01909

IMG_0682 IMG_0688

IMG_0690 IMG_0701

IMG_0704 IMG_0709

IMG_0713 IMG_0716

IMG_0689

Cares de sorpresa al veure un ocellot que semblava atrezzo de tan quiet que estava 😉

IMG_0721

Concentrant energia al més pur estil de Bola de Drac jajaja

IMG_0722

El clàssic que meravella al petit de casa.

Després d’un matí de manifestació a la Pl. Catalunya, i de donar voltes i més voltes dins el museu, vam acabar ( rebentats) a la botiga del museu on hem decidit que farem la carta dels Reis, quina quantitat de coses interessants que hi tenen! La Tieta dels Contes que també venia amb nosaltres va regalar als nens un llibre fantàstic de la seva editorial (us en parlaré en una altra entrada) i nosaltres vam comprar un volcà mini per fer mini erupcions i un joc de cartes molt interessants dels quals també us en parlaré en una altra entrada. Al final no va donar per més, o sortíem o ens deixaven tancats a dins (cosa que ens hagués agradat i tot jijiji)