Learning english with yoga

Des de que la nostra helper és a casa hem reprès les classes de ioga al matí. I quina millor manera d’aprendre les parts del cos en anglès que fent ioga? 🙂 Ja sigui a dins quan fa fred o al jardí sota un sol de primavera  en ple gener, amb pocs dies de pràctica, l’O. (9 anys) ha millorat moltíssim en flexibilitat, equilibri i concentració, i en anglès! El proper objectiu a punt d’aconseguir: fer el pi sense suport.

I l’Iru, el nostre gos, les observa atentament mentre gaudeix dels seus banys de sol (i si es descuiden els pren el lloc! Què tindrà el ioga que agrada tan als gossos?!)

 

Estrenem l’any en un laberint màgic

El primer dia del 2015 el vam passar a la muntanya, en un laberint màgic que tenim a prop de casa. Vam gaudir d’un dia primaveral en ple gener, d’un pícnic a dalt del turó i vam tornar a casa quan ja sortia la lluna.

Rocaviva és el nom d’una muntanya màgica, plena de roques esculpides amb cares, geometria sagrada i simbologia, treballades durant gairebé 30 anys per l’artista que vivia en aquest bosc, i que va crear un laberint de camins en el qual perdre’s i deixar-se sorprendre i transportar a través de les seves roques i el que aquestes et transmeten.

Sigue leyendo

Proposta d’estiu (per a pares)

Fa uns dies us vam fer una proposta per aquest estiu per a fer en família. Avui us en fem una altra per qualsevol època de l’any però només per a fer en parella (o sols!)

Els que em coneixeu bé sabeu que per a mi el contacte directe amb la natura és imprescindible 🙂 Si coneixeu una persona així aquest és el regal ideal. El nostre autoregal per celebrar els nostres 10 anys de vida en comú va ser molt original: passar una nit en un arbre.

Nota: abstenir-se persones que no els agrada la muntanya, a la majoria de cabanes s’hi ha d’accedir a peu pujant per caminets de cabra (encara que si algú té dificultats suposo que es pot demanar d’arribar-hi en cotxe) No portar maletes de rodes, millor una motxilla a l’esquena! I abrigar-se que a la nit fa fresca!!

Al arribar t’entreguen la cistella de supervivència: un plànol, dues lots frontals, les claus de la cabana, uns binocles i un walkie per contactar amb la masia en cas d’emergència 😀

El caminet que porta a les cabanes, agafa la cistella de supervivència i segueix les fletxes del color de la teva cabana…

a caminar!

Quina il·lusió trobar la cabana!!

A mi personalment em fa una mica de mal l’anclatge al tronc de l’arbre però entenc que s’ha de fer per seguretat.

Sentir el so del vent entre les fulles i notar com es mou lleugerament la cabana és IMPRESSIONANT!

Darrera la cortina: el lavabo sec, un recipient amb una bossa biodegradable i un cistell al costat ple de serradures. Increíblement senzill i eficaç!

Un agraïment a l’arbre que ens sustenta

No tenen ni aigua corrent ni llum, ni falta que fa!

L’esmorzar arriba en cistella cap a les 9 del matí, i quan vols menjar el puges amb una corriola 🙂

A la masia hi ha dutxes, piscina, restaurant, sales de lectura…

Deixem les motllies i ens relaxem a l’ombra dels avets amb un petit aperitiu, això és vida!

Una experiència preciosa que recordarem sempre!

Shiatsu espontani

Així els vaig trobar el divendres, mentre jo feia la neteja setmanal, fent-se shiatsu l’un a l’altre amb música relaxant de fons 🙂 L’O. ha après a fer massatges durant el ritual abans d’anar a dormir, quan el papa li fa shiatsu, craneosacral, metamòrfic… i la mama relaxació corporal i visualització (no tot el mateix dia!) quan el seu germà petit s’adorm abans. Jo vaig començar a fer massatges als 10 anys però aquest parell corren més que jo!

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Así los encontré el viernes, mientras yo hacía la limpieza semanal, haciéndose shiatsu el uno al otro con música relajante 🙂 O. ha aprendido a hacer masajes durante el ritual de irse a la cama, cuando su padre le hace shiatsu, craneosacral, metamórfico… y yo misma relajación corporal y visualización (no todo el mismo día, claro!) cuando el peque se duerme antes. Yo empecé a dar masajes a los 10 años pero este par me ganan!

🙂