Relaxschooling

Això és el que practiquem aquests dies: Relaxschooling. I com més ens relaxem més aprenen els nens (és possible!?) i més fructífer és aquest aprenentatge.

Potser estic/estem en fase unschooler, cosa que no hem practicat gaire (sempre he portat jo la batuta) i qui sap, igual descobrim que ens hi trobem més còmodes. Ahir, mentre esmorzaven. vaig demanar als nens que fessin una llista del que volien fer durant el dia. L’O. tota decidida va agafar llapis i paper i va fer dues columnes, va omplir la pàgina de dalt a baix amb activitats d’allò més variades. Tantes que en un dia no les vam acabar, i avui l’hem continuat.

Aquest matí l’O. ha estat ajudant a l’U. amb les lletres, fent grafomotricitat, repassant els números en anglès, han pintat amb témperes i han llegit.

CAM01929 Sigue leyendo

Anuncios

Dia de les Decisions

No, tranquils. No és una entrada sobre política. Durant un dinar o un sopar, ara no ho recordo, l’O. va deixar anar tota solemne ella: Demà serà el Dia de les Decisions.

decisions

 

Primer ens vam quedar tots: “Com?” Però després em va semblar molt bona idea!

Segons ens va explicar, es tracta de trencar la nostra rutina no-rutina durant un dia i que cadascú esculli quina activitat hem de fer tots junts. Em va sorprendre aquesta iniciativa per part de l’O. que encara estava en “mode autòmata escolar” (sense motivació ni iniciativa pròpia). Diuen que per desescolaritzar la ment es necessita un mes per cada any escolaritzat. Ella ha estat escolaritzada dos anys… i hem necessitat una mica més de dos mesos per arribar aquí però sembla que comença a donar fruits això! 🙂

La veritat és que a casa hi ha molta flexibilitat en quant a la tria d’activitats, però sempre hi ha uns mínims a complir  que són bàsicament mates i llengua (sí, sí… ho sé, potser no caldria i sortiria d’ells mateixos tard o d’hora, però encara no estic preparada per això jeje). A partir d’aquí via lliure. I si no tenen idees doncs jo proposo i ells accepten o no, i ho canvien per una altra cosa (bé, parlo en plural però això és bàsicament per l’O. que fa 4rt, l’U. encara està a P5 i té més llibertat). Durant el Dia de les Decisions, però. no hi ha mínims! Un dia de festa per a mi jijiji

De moment veig que el que més de gust els hi ve és fer durant aquest dia són manualitats,  jocs de taula o jocs a l’ordinador. Ja anirem publicant quines decisions prenem. Qui sap potser aquest gran Dia em serveix per anar-me relaxant jo també, que també estic passant la desescolarització! 😉

 

 

Alternativa a l’au-pair

au-pair

Aquesta setmana arriba la nostra “au-pair”, serà la primera vegada que en tenim una i ens fa molta il·lusió!

Els nens estan preparant una sorpresa per donar-li la benvinguda, us ho ensenyarem en una altra entrada (sabem que a vegades la R. mira el nostre blog i no volem aixafar la sorpresa) La recollirem a principis de setmana a Andorra perquè vindrà en bus directament des de l’aeroport.

He posat au-pair entre cometes perquè en realitat és una voluntària que ens ajudarà a casa a canvi de menjar i dormir. Hi ha vàries pàgines a internet que reuneixen voluntaris i hosts (amfitrions) i em sembla una magnífica manera de viatjar gastant només en el desplaçament. Hi ha gent que busca voluntaris per ajudar en un eco projecte, la restauració d’una casa, famílies que busquen au-pair, tenir cura d’animals de granja… hi ha de tot i gent de tot el món voltant per aquí. Ben a prop, al poble del costat hi ha un balneari que estan reformant amb l’ajuda de voluntaris. He parlat amb alguns voluntaris que fa més d’un any que viatgen d’aquesta manera, quan acaben amb un projecte poden pactar allargar l’estada o buscar un altre destí. Altres en canvi, ho fan només durant les vacances perquè treballen o estudien. M’ha sorprès veure jubilats que escullen aquesta manera de viatjar, jo quan sigui gran vull ser com ells!!! 😀

En el nostre cas busquem algú que parli anglès i/o una mica de francès per ajudar-me amb les classes dels nens i reforçar aquests dos idiomes (ja se sap… amb la Mama no mola parlar en anglès!) i de passada aprofitarem el lloc d’origen d’aquesta persona per aprendre on està situat geogràficament el seu país, conèixer la seva cultura, les seves tradicions, la seva religió, la seva gastronomia, la història del seu país…

Tenir una altra persona amb qui compartir les hores lectives dels nens és una gran ajuda quan estàs sola tot el dia, espero poder aprofitar més el temps de “treball” quan estic amb cada un dels nens ja que tindran atenció personalitzada. Quan jo estigui amb l’O. (8 anys) ella estarà jugant amb l’U. (5 anys) en anglès i quan estigui fent alguna activitat amb l’U. ella podrà fer altres activitats o jocs amb l’O. I un matí a la setmana estaran els nens sols amb la R.  mentre jo treballo en una escola de teràpies propera, aquest dia serà el de manualitats, cuina i jocs.

Com que la R. vol millorar el seu castellà també practicarem aquest idioma que falta que ens fa, aquí dalt l’únic castellà que sentim és el de les pel·lis en dvd que tenim i sempre va bé practicar oralment a part de l’estona de classe. Això sí, com que la R. té una certa connexió amb Catalunya des de petita, també ens agradarà poder-li ensenyar quatre coses en català.

Una de les diferències entre els voluntaris i les au-pairs és que aquestes últimes generalment cobren una setmanada, pactada prèviament amb la família, i també fan estades més llargues. En el cas dels voluntaris és estrany trobar algú que estigui disposat a quedar-se més d’un o dos mesos, però per altra banda també trobo positiu el fet de veure passar vàries persones, de cultures diferents, amb accents d’anglès diferents amb qui fer projectes o lapbooks sobre la seva procedència i així enriquir encara més l’experiència.

El fet de perdre intimitat per tenir una persona les 24 hores amb nosaltres no ens preocupa massa, per a mi és una ajuda incalculable i com que al tercer pis hi tenim l’habitació dels convidats (ara habitació de les au-pairs) i un bany, tindrem tots plegats certa autonomia. Suposo que pactarem un horari de “treball”, que al ser voluntari no recomanen que sobrepassi les 5 hores al dia, i un horari de descans per poder-se moure’s segons la seva necessitat. El cap de setmana en principi és temps lliure però no ens fa res que ens acompanyi en les nostres sortides o activitats a l’hora que coneix el país i ens anem coneixent més. Només estarà amb nosaltres un mes i mig, així que no ens sobra el temps!

La no tornada a l’escola

Ahir va ser el primer dia de la nostra no tornada a l’escola. Ens agafem uns mesos de pausa, per recuperar la motivació, les ganes d’aprendre, per jugar al mateix temps que aprenem, per viatjar i per intentar fer les coses d’una altra manera que sigui més beneficiós per a tots.

No vam acabar el curs gaire bé, així que hem gaudit de l’estiu i de la vida. Hem estat tot l’estiu amunt i avall, hem tingut temps de muntanya, de platja a la costa brava, de piscina, temps per estar amb els cosins (a casa seva i a casa nostra), excursinons i pícnics, geocaching per la Cerdanya, visita a una formatgeria artesanal, a uns banys termals, escapada a la costa daurada amb autocaravana… esgotador i regenerador al mateix temps! 🙂

IMG_0416Els nostres nous veïns: unes quantes eugues i un poltre ben aixerit.

IMG_0418 - copiaUn pícnic al jardí amb nens de l’escola i els veïns

IMG_0187El garatge: lloc de jocs infinits quan apreta la calor.

IMG_0220 - copia

IMG_0345

IMG_0276

IMG_0283

IMG_0286

L'O. baixa d'Éller fins a Bellver amb biciCAM01537Lectura a la fresca amb les amigues del poble.

CAM01580

CAM01583Un dibuix gegant compartit amb els cosins i la Tieta Il·lustradora.

CAM01584

Tres cosins + tres nines = Tetada reivindicativa espontània.

CAM01595

Jugant a una altra època al balneari de Sanillés.

CAM01611

Simulant el nostre somni… viure en una autocaravana i viatjar pel continent. Algun dia arribarà, n’estem segurs! 😀

Mentrestant gaudim de la generositat dels Tiets que ens deixen la seva. GRÀCIES!

CAM01629

CAM01627

Capvespre a la costa daurada.

CAM01632

CAM01643Les classes del tiet “Dani Tonyina” comencen a donar resultats. Dani, puja de categoria? 😛

CAM01663 (1)

Hem tingut temps de fer tota mena d’invents amb “celo” i altres materials, llegir, fer manualitats, algunes activitats del quadern d’estiu, pintar a casa els avis i a casa nostra. Com sempre li dic a l’O. (i sembla que m’escolta): hem de viure el moment present, perquè si sempre estem esperant pel proper viatge o el proper divendres sempre estarem esperant, projectant-nos només cap al futur. En canvi quan aprens i practiques l’estar present Aquí i Ara, sempre disfrutes del que hi ha. Has de tenir un focus, això sí, per anar avantçant però sense perdre’t el que vius pel camí. Podem dir que aquest estiu l’hem gaudit al màxim i ara gaudim de l’entrada al nou curs.

Ja fa unes setmanes que preparo materials, imprimibles, webs de recursos i activitats per aquests mesos que tenim per endavant. Ara estem en plena tria d’extraescolars, aquest nou curs farem classes d’equitació en una hípica que tenim molt a prop (des del juny que l’O. ho espera)  i classes de mates a través del joc amb una gran mestra i amiga nostra.

I estem preparant la benvinguda de la nostra au-pair, de la qual us en parlaré en una altra entrada.

Un miracle ;)

Semblava impensable un temps enrere però finalment ha passat! Us explico… aprofitant el canvi de casa, fa 6 mesos, vam decidir no connectar la tele a l’antena. Des de que tenim fills hem estat temporades sense tele, i altres moments amb molta tele, massa! Els meus nens en això no tenen terme mig, si hi ha televisió hi poden passar tot el dia embovats, només llevar-se s’instal·len al sofà i poden perdre tot el matí. Reconec que en moments de molta feina sempre va bé tenir una estona de silenci i calma, però cada vegada em desagraden més els dibuixos que fan per antena i sobretot la manipulació a través dels anuncis dirigits a nens. Així que vam acordar mirar  només dvd’s i si hi havia alguna cosa positiva per veure per televisió (pels nens i també per nosaltres) doncs sempre ens quedaria veure-ho per internet.

geso (vimeo)

Imatge de Geso (trobada a vimeo)

Tot i així, les primeres setmanes vaig haver de limitar el número de pel·lícules perquè en podien veure quatre seguides! Vam decidir que podien veure una pel·lícula al dia (podien triar entre matí o tarda els dies de festa) i aniríem alternant l’idioma: català, anglès, castellà i el que vingués de gust, portuguès, francès, italià… Haig de reconèixer que jo vaig passar una petita crisi d’abstinència, sobretot després de dinar que era la meva estona de seure i mirar-me la tele sense gaire criteri (com que no miro notícies ni culebrots sempre acabava en aquell canal on fan reformes a les cases, jo em distreia fent exercicis mentals d’aplicacions de feng shui… Què voleu!? És deformació professional! 😛  ) Sense tele a aquesta hora sentia una mena de neguit que vaig sanar sortint a fora el jardí a contemplar les vistes espectaculars que tenim, prenent una mica el sol, amb una tassa de te, contemplant els cavalls que pasturen als camps de davant o veient els moviments de la granja on viuen, que si tractors cap aquí que si canvi d’eugues i pollins cap allà, és un no parar!! Mitja hora diària de contemplació de la natura i amb uns quants dies ja no me’n recordava de la tv!

vistes des de casa

 

Amb els mesos ens hem adonat que han/hem perdut l’hàbit de baixar al menjador  i atontar-se davant la tele (perquè els vostres nens no ho sé però els meus es quedaven abduits completament, tant que ni em sentien parlar quan els hi deia alguna cosa) Quan s’avorreixen -benvingut sigui l’avorriment!- van buscant coses a fer, llegir, pintar, jugar, sortir al jardí… hi ha moltes coses a fer a dins i fora i l’última opció és la tele.

El millor de tot és el que em va dir l’O. no fa gaires dies: “Mama, veure pel·lis m’avorreix, ja no m’agraden!”. Creieu-me que venint de la meva filla és poc menys que un miracle aquesta afirmació! Finalment ha passat! 🙂

I vosaltres, com gestioneu el tema tele?

squrrell.ca

 

Imatge trobada a squrrell.ca