Projecte dels dinosaures

Al mes de març l’U. (5a) va presentar el seu projecte dels dinosaures, la primera presentació del petit de casa i del seu amic G. que també presentava el seu projecte sobre els gossos per primer cop.

De tots els dinosaures que va triar, els va agrupar en carnívors i herbívors, com ja vaig explicar aquí. Després explicava de cada un algunes de les característiques pròpies que tenien.

Per últim vam mostrar un llibre que ens va regalar la Tieta dels Contes, i ens ha anat molt bé per trobar informació sobre el tema, on es pot veure el tamany de tots els dinosaures en comparació amb animals actuals, autobusos o edificis.

     Sigue leyendo

Anuncios

llibre ploma

IMG_0863

Hem recuperat una activitat que vam fer fa uns anys amb l’O., el llibre ploma que vam descobrir al blog de la Pilar (Bajo el diente de león) S’uneixen unes quantes tires de paper, es grapen i es decoren al gust. Els que coneixeu al meu fill adicte al “celo” detectareu fàcilment quin és el seu llibre. És bonic veure que al créixer van apareixent paraules diferents amb altres profunditats. Sigue leyendo

Catasaures, dinosaures catalans

Un dissabte vam anar a la presentació del llibre Laura i els catasaures, de Marçal Arimany i Antoni Lacasa (ed. Entrecomes), un llibre sobre dinosaures trobats a Catalunya, d’aquí el nom de Catasaures, que pot il·lustrar-nos una mica més sobre aquests antics pobladors del nostre planeta. Ens van parlar del jaciment de Fumanya (que ja hem visitat perquè hi vam viure molt a prop), de Coll de Nargó (que encara tenim pendent) i d’Isona (que esperem visitar algun dia).

catasaures

 Ens van llegir un fragment del conte i després els nens van poder tocar fòssils que tenien allà exposats, com una dent de Tiranosaure Rex o d’Hadrosaure, que tenien centenars i centenars de dents per triturar les herbes que menjava.

CAM01920 CAM01923

CAM01924 CAM01925

Al final de la presentació hi havia un taller de màscares de dinosaure, però no ens hi podíem quedar, així que quan ja ens despedíem, l’U. em diu: “Mama, acompanya’m que els hi vull dir una cosa (a l’autor, l’il·lustrador i editor)”. Ens hi vam acostar i els hi diu: “Ei, jo he vist un tros de la pel·lícula Jurassic Park, eh! I tinc un Triceratops de joguina que és el meu preferit” (potser a les fotos no s’aprecia però l’il·lustrador portava una corbata de triceratops molt divertida) Em va sorprendre que s’aventurés a parlar amb ells, quan després li vaig comentar em va dir que com que els altres nens no callaven durant la presentació no podia parlar, per això ho va fer després a soles. 🙂

Aquest cap de setmana venen els avis i el cosí-padrí Quito, que ens portarà la pel·li de Jurassic Park (hauré de passar la censura perquè hi ha imatges una mica bèsties, mai millor dit!) A veure si animem una mica el Projecte Dinosaures que el tenim una mica parat, estem acabant el Projecte d’England que us ensenyarem aviat, i no ens donen els dies per a més!

Octubre: Cosmocaixa

L’Univers i els dinosaures: dos dels nostres projectes actuals i resulta que existeix un museu que els reuneix als dos! Aprofitant un cap de setmana de visita a la família vam decidir anar al CosmoCaixa i seguir aprenent coses de l’univers al seu Planetari. Com que acostumem a baixar un cop al mes a Barcelona, ens hem proposat mantenir la tradició de la meva família de visitar un museu cada mes. Aquest museu no és gratuït els diumenges a la tarda (com alguns museus de Barcelona) però si ets client de la Caixa sí i els nens no paguen.

Al CosmoCaixa ja hi havíem anat en altres ocasions, però l’U. era més petit i no recordava algunes coses. Li havia quedat gravat el pèndol gegant i el globus aerostàtic (com a bon futur inventor jeje) Però aquesta visita prometia perquè hi havia novetat: el Planetari. Els va agradar molt (a mi també!) i van al·lucinar al veure una pantalla de cine en forma de cúpula.

IMG_0686

IMG_0726

CAM01909

IMG_0682 IMG_0688

IMG_0690 IMG_0701

IMG_0704 IMG_0709

IMG_0713 IMG_0716

IMG_0689

Cares de sorpresa al veure un ocellot que semblava atrezzo de tan quiet que estava 😉

IMG_0721

Concentrant energia al més pur estil de Bola de Drac jajaja

IMG_0722

El clàssic que meravella al petit de casa.

Després d’un matí de manifestació a la Pl. Catalunya, i de donar voltes i més voltes dins el museu, vam acabar ( rebentats) a la botiga del museu on hem decidit que farem la carta dels Reis, quina quantitat de coses interessants que hi tenen! La Tieta dels Contes que també venia amb nosaltres va regalar als nens un llibre fantàstic de la seva editorial (us en parlaré en una altra entrada) i nosaltres vam comprar un volcà mini per fer mini erupcions i un joc de cartes molt interessants dels quals també us en parlaré en una altra entrada. Al final no va donar per més, o sortíem o ens deixaven tancats a dins (cosa que ens hagués agradat i tot jijiji)

Presentació d’un llibre amb sorpresa

Divendres passat vam passar la tarda a la Seu on havíem de fer encàrrecs i anar a la biblioteca a buscar alguns contes. Vam baixar del nostre poble pel camí de cabres fins al proper poble on vam agafar un autobús cap a la Seu d’Urgell (abans ens vam menjar un gelat ben merscut QUINA CALOR!) Un cop a la Seu, vam aprofitar per anar a jugar al parc del Segre, veure els caiacs baixant pel riu  i ensenyar-li una mica el casc antic de la ciutat a la Rosie (la nostra au-pair que ha arribat aquesta setmana)

Nens de colors

 

Després de comprar, vam anar cap a la Biblioteca on feien la presentació d’un llibre infantil: El maletí malgirbat i la llibreta vella. L’autora del llibre, l’Anna Obiols, ens va explicar la història del Bernat i les seves aventures durant la guerra del 1714, mentre l’il·lustrador, en Subi, anava dibuixant alguns dels seus personatges. Vam aprendre qui era Rafel Casanova, perquè abans hi havia moltes universitats a Cervera i ara només una i que aquest any ha fet 300 anys d’aquella horrible guerra on el Bernat (protagonista del conte) hi va posar el seu granet de sorra.

 

Nens de colors

 

En acabar el conte van sortejar els dibuixos entre tots els nens que hi van assistir. No ens va tocar cap dibuix però ens va agradar la història i vam comprar el conte, que també té unes activitats didàctiques relacionades amb aquesta època. L’Anna i el Subi ens el van dedicar. 🙂

 

Nens de colors

 

Nens de colors

Nens de colors

Nens de colors

 

Va ser una tarda molt ben aprofitada i ens ho vam passar molt bé. Al arribar a casa, després de sopar, vam fer sessió de cine amb una pel·li que vam agafar a la biblio.

 

Swinging

Aquest Nadal una de les joies que ens han portar els Reis és aquesta preciositat de llibre (cliqueu): Swinging Christmas, d’Olivia Ruiz  amb il·lustracions de Benjamin Lacombe (Ed. Baula)

CAM00809

És un llibre musical que explica la història d’en Robin, un nen de nou anys que viu a Permorirsedefàstic, un poble perdut a la muntanya on mai no passa res. És un poble tan buit i tan trist que Robin li ha posat aquest nom. Però en Robin té una ment curiosa i no s’avorreix mai, només a vegades, a l’escola, on tots l’anomenen «el rei de les entremaliadures». Fins que un dia coneix el vell Bernard, que li obrirà els ulls cap a un món apassionant de música jazz i de llibres.
Una història delicada, acompanyada d’un CD amb música jazz cantada per Olivia Ruiz i The Red Star Orchestra.

 CAM00810 CAM00811 CAM00812

«Deixa que les paraules t’arribin sense jutjar-les i sense jutjar-te; deixa que t’envaeixin sense temor, tal com fas amb la música. Escolta, aquí la trompeta també ens explica una història. No saps res d’aquesta música, però la perceps amb emoció. Això és el més important. Aquestes lletres i paraules també són una música. Si les llegeixes a poc a poc i trobes el tempo correcte, ho aconseguiràs.»

CAM00813

Al final del llibre hi ha les lletres de les cancçons recollides en el cd, que té l’aparença d’un disc de vinil en miniatura 😉 És un conte preciós i tan gran que gairebé sents que entres en la història que explica. Els dibuixos: IMPRESSIONANTS!!

Cristalls d’aigua

Aprofitant els flocs de neu que vam crear per decorar la casa aquestes festes de Nadal, hem llegit un llibre que vaig comprar fa molts anys: Mensajes del agua, de Masaru Emoto.

 

Fa anys que Emoto va demostrar que l’aigua és programable, que té consciència pròpia i que respon a les paraules, la música i els pensaments, creant increibles formes geomètriques quan se la sotmet a la cogelació.

Hem parlat de les molècules d’aigua, del % tan elevat d’aigua que tenim en el nostre cos (igual que la Terra) i de la vibració de les paraules que diem o de la música que escoltem i l’efecte positiu o negatiu que això té sobre les nostres molècules d’aigua.

Volem fer l’experiment de l’arròs bullit que surt en aquest llibre, quan l’haguem fet el compartirem en el bloc. De moment tenim previst fer uns cartells amb paraules boniques per irradiar amb la seva vibració positiva a l’aigua que bebem, i així beure mol·lècules d’aigua amb cristalls preciosos com els de les imatges de dalt.

L’O. s’ha interessat molt pel tema, li vaig llegir el llibre ahir a la nit i avui li ha explicat al seu germà. Fins i tot, en un moment del dia que l’U. li ha dit “tonta” ella li ha dit: ” acabes de crear un cristall lleig”.  També li ha parlat dels cristalls i de Masaru Emoto, al seu pare mentre anaven en cotxe a comprar.

Seguirem investigant el tema…