La selva dels nombres

Aprendre les taules de multiplicar perquè toca sense entendre què és el que fem quan multipliquem i la feina que ens estalvia saber-les de memòria no serveix per a res. I per descomptat no serveix de res aprendre-les sota pressió, amenaça o xantatge. Jo ja m’entenc, i els que ens coneixeu també.

Vaig veure un joc casolà a la web de Aprendiendo Matemáticas que em va encantar i tenint la seva idea com a base ens hem inventat un joc semblant per practicar amb les taules de multiplicar d’una manera lúdica amb l’O. (9a). L’hem batejat “La Selva dels Nombres”.

IMG_1265 Sigue leyendo

Anuncios

Falta de concentració o falta d’interès?

A casa ho tenim clar… quan falla la concentració és perquè falla l’interès. En alguna altra entrada us explicava un invent del petit de casa, que amb 3 anys, ja somiava amb un “celo” que no s’acabés mai. Doncs bé, quan es tracta de crear no hi ha qui el pari, ni qui el distregui d’allò que inventa, ni qui el senti, perquè pot passar més d’una hora llarga o dues hores fent algun dels seus invents en absolut silenci i cara de concentrat.

En canvi durant els cursos que ha fet a l’escola les dues mestres que ha tingut coincideixen en dir-me que no hi ha manera que es concentri quan ha de pintar, escriure o fer alguna activitat sobre paper; que es distreu xerrant amb els companys, que no para quiet… Llavors en què quedem? Li falla la concentració o és que no li interessa el que està fent?

Per nosaltres és un problema del material que se li proporciona. Pintar amb colors MAI ha sigut una prioritat pel meu fill, i quan dic MAI és això: si hi ha alguna altra cosa a fer (fins i tot avorrir-se!) segur que no el veuràs amb un paper i un llapis.

Durant l’estiu vaig provar de presentar-li exercicis divertits de la temàtica que li agrada per repassar una mica les lletres i els números. Acostumada com estava a l’O. quan, amb la seva mateixa edat, tenia una set inacabable de fitxes i més fitxes. Però passava més temps demanant-li que s’assegués a omplir el paper que gaudint del que feia, així que vaig entendre (i perdona’m U. perquè m’ho vas haver de repetir unes quantes vegades fins que em va quedar clar…) que no podia seguir fent el que feien a l’escola, encara que fossim a casa. Perquè si no funciona allà perquè hauria de funcionar aquí?

El primer que vaig fer a principis de setembre quan preparava la sala on fem “classe” va ser posar tot de materials manipulatius al seu avast, bastidors per aprendre a cordar amb diferents elements (gràcies Gemma!!!), reglettes numèriques que de moment fa servir per construir, el Cerlce de Goethe, tangrams, formes geomètriques, lletres de paper de vidre, pinces de tots els tamanys, jocs d’aigua i, presidint l’estanteria, el que hem batejat com la Capsa dels Invents: una capsa de fusta on va a parar tot allò digne d’aprofitar, siguins elements de la natura com pinyes i branquillons, així com taps de plàstic, bastonets de gelats, oueres, gomes de pollastre, xarxes i sosbretot, i que no falti mai, quantitats abundants de “celo”.

Tot un encert! Aquí teniu una mostra de les seves creacions:

Titelles

Titelles by U. Nens de colors

Un circ

Circ by U. Nens de colors

 Fonaments d’una casa en construcció

casa de fusta en construcció by U. Nens de colors

Trineu per a cotxes, “no s’endafa la Iaia si li agafo unes pinces, oi?”

Trineu per a cotxes by U. Nens de colors

Barca, “els taps fan una bombolla d’aire i fan que floti la barca, i es condueix per l’altra banda, a l’estructura de fusta on hi ha el celo, és com un catamarà” explicació de l’enginyer 😉

IMG_0576

Teulada i porta de la casa que encara té en construcció

teulada i porta

Barca model II, el timó està al final del pal que més sobresurt.

Barca II by U. Nens de colors

astronauta by U. Nens de colorsastronauta posterior by U. Nens de colors

Amb ajuda de la seva germana es va construir aquest vestit d’astronauta. Cartrons que serveixen de llanterna, ampolles de plàstic per l’oxigen, oueres per protegir-se els genolls, una capsa molt pràctica per tenir les eines a mà, i un tap a la boca enganxat a la cara amb més celo que també portava el seu amic inseparable Buzz Lightyear (que també en portava un a la seva mida) i suposem que és el tub per respirar l’oxigen de l’ampolla de l’esquena.

No us sembla una fantàstica manera de crear i aprendre? Crear no és només pintar amb colors, cada nen té els seus interessos, motivacions i necessitats, i si els acompanyem?

Concentració no li falta per a segons què, i interès en té molt… potser no en lletres i números com voldrien les mestres, però no ens preocupa gens tenint en compte tot el que aprèn per ell mateix intentant inventar i arreglant el que no funciona. Si no té interès en les lletres potser és que encara no li ha trobat la utilitat.

Classe de física espontània

Un matí, encara en pijama, l’inventor de casa va crear, sense voler-ho, un ascensor amb un cistell de la cuineta, un cordill i els poms d’un armari. Una corriola fantàstica per pujar i baixar pesos sense gaire esforç. Amb les proves que va anar fent va decidir que necessitava aquell bastó de l’altre dia que tenia la forma anatòmica perfecte.

CAM01493

No és una exageració si us dic que aquest nen és feliç amb un “celo”, cordill, bastonets que troba per tot arreu i tot de material reciclat i natural que arreplegui per casa (cartrons, plàstics, plomes, closques de cargol, flors, paper…) És fantàstic!! Em recorda a la cançó del Xesco Boix que escoltem a vegades a casa la Tieta M. “De què són fetes les nenes”:

De què són fetes les nenes?
De què són fetes les nenes?
De sucre, i mel, i color blau cel,
D’això són fetes les nenes.

De què són fets tots els nens?
De què són fets tots els nens?
De retalls, cargols i cues de mussols,
D’això són fets tots els nens.

Com es fan les joguines?
Com es fan les joguines?
De pius, botons, i fils i cartrons,
I d’això es fan les joguines.

 

 

Doncs d’aquestes joguines en tenim un munt a casa i totes fetes pel mateix inventor. 🙂

Cotxe descapotable

Fa uns dies l’O. va voler construir un cotxe amb una caixa de cartró del súper. La va pintar de colors diferents i un cop seca la van fer servir com a cotxe, però s’estava trencant i ahir la vaig voler reforçar amb cinta adhesiva… i de passada fer-li unes finestres i accessoris que volia l’O.:

– una porta

– finestres

– un foradet per la clau

– un volant, fet amb un plat rodó de porexpan unit amb un petit tornavís protegit amb el tros de cartró que fa de capó del cotxe

Joguines i materials artesanals

Aquest any com ja deia aquí les joguines que han portat els Reis i el Tió són artesanals (o gairebé totes) en aquest cas, el garatge de l’U. el van fer dos patges dels Reis (el Iaio i el seu amic manetes)

Té una barrera per entrar al primer pis i un sortidor de gasolina (ecològica i no contaminant jeje) a l’última planta, amb música inclosa. Com la casa de fades, aquest també ha sortit molt bé de preu, en un primer moment vaig pensar que el podria fer de cartró, però coneixent el meu fill vaig pensar que duraria ben poc d’una peça. Un cosí meu em va recomanar fer-ho de cartró-ploma, però així i tot no és prou resistent per l’edat de l’U. Finalment vaig decidir-me per la fusta, només va ser necessàri comprar les fulloles de marqueteria, la resta dels materials són del Lluís, el veí del Iaio.

Els cotxes em van costar uns 2€ i a la capsa n’hi havia uns 15 així que no són d’una gran qualitat però són de la mida perfecte!

I altres materials artesanals han sigut els bastidors de vida pràctica que van fer els iaios, aquí a sota podeu veure el de llaços i el de civelles per a l’O. amb unes fustes de 2cm de gruix i teles variades que tenia a casa.

El bastidor de civelles estan fets amb un tros de bolso de la Iaia i un cinturó vell, amb les civelles que vam comprar a la merceria.

I els bastidors de botons i velcro per l’U.

Amb aquesta bossa preciosa de feltre (no l’he fet jo, ja m’agradaria!!!  és un regal de la Tieta i em sembla que ve de Nepal) que de fet és una bossa amb titelles de dit, he preparat una bossa misteriosa per l’U. amb peces de fusta que tenia per casa. Aniré canviant les peces i els materials perquè no s’avorreixi.

Aquest és un material que va cagar el Tió, unes “Tablillas de color” de Montessori. Un joier de fusta amb tapa de vidre i nou compartiments i trossos de cartulina blanca.

La idea original era pintar trossos de fusta fent l’escala de cada un dels colors (del color matís al més clar) però no hi cabien 7 fustes a cada compartiment i feien de mal agafar, així que al final vaig optar per fer-les amb cartulina. Però anava molt justa de temps i vaig deixar-les en blanc per pintar-les amb l’O.

També li vaig fer uns blocs de colors a l’U. (plastidecors trencats que hem anat recollint, es trossegen i es posen en un motlle de magdalenes, després es fonen al forn a temperatura baixa i ja tenim fets els blocs per pintar per als més petits)

Ja ho veieu no sempre surt tan car aconseguir materials educatius i joguines!! A més he de reconèixer que és molt més divertit fer els regals que només comprar-los  🙂

I pel que no és fàcil fabricar sempre tindrem a la Sandra! jeje

Casa de fades

No cal gastar-se un dineral en joguines, cada any que passa ho tinc més clar. Aquestes passades festes volia aprofitar per ampliar els materials per fer escola a casa i pel que fa a les joguines vaig decidir no comprar-les sinó fabricar-les. Han sigut moltes nits anant a dormir a les 3 i fins i tot a les 5 de la matinada però ha valgut la pena, els nens han tingut unes festes molt generoses i per menys diners que altres anys.

Una casa de troncs semblant a aquesta m’hagués costat 130€ ( i a sobre era un kit per muntar, la venien a trossos!!) En canvi feta per nosaltres ha sortit molt més econòmica: el més car són les fustes de pi massís, uns 12€ i poc en total (en una gran superfície de bricolatge) les columnes són petits troncs que teníem a casa per a cremar, i els acabats són accessoris de pessebre del basar del poble (molsa seca, l’entrada, el pont pintat amb pintaungles de purpurina daurada i la caseta del 3er pis: uns 10€ en total). Les pedres i tronquets són recollits del riu i del bosc, encara li falten els mobles que anirem fent amb l’O, una escala de corda i una piscina en forma de petxina gegant 😉

Primer pis, menjador i cuina

Segon pis, habitació

Tercer pis, Santuari de la Pedra Màgica i jardí (on posarem la piscina de petxina gegant)

Entre l’O. i jo farem els accessoris: una escala de fil i braquetes, mobles, llits, etc