Lego obsession

De petita, sempre havíem tingut Playmobil, i li dèiem Clics. El Lego no ens va cridar mai l’atenció. Així que mai m’hauria imaginat que casa meva es convertiria en un laboratori de Lego com és avui dia.

Tampoc em pensava que la febre de Lego podia arribar tan d’hora però sí, l’U. (5 a) es passa dies sencers jugant a construir naus espacials, trineus, avions i personatges de Star Wars, els quals acaben als llocs més inversemblants. He intentat sense èxit que les peces es mantinguin en una sola habitació però sembla que “el lado oscuro de la Fuerza” els reparteixi per tot arreu. 😛

Sigue leyendo

Anuncios

Joc de preguntes i respostes

En un moment de pausa, entre una activitat i una altra, els nens s’entrenen jugant al Joc de Preguntes, de creació pròpia i d’improvisació total.

Fan un caminet amb les peces d’aquesta torre geomètrica que va cagar el Tió ja fa uns anys, de la peça més gran a la més petita. Un d’ells es col·loca a la peça més gran i l’altre va fent preguntes de tot tipus, improvisant i intentant que siguin cada vegada més difícils. Si encerten la resposta poden avançar una peça, si no l’encerten es queden on són. Guanya tothom perquè pot ser més curt o més llarg però sempre arriben al triangle que és la figura més petita de la torre.

IMG_0960

IMG_0962

 

Un cap de setmana intens

El cap de setmana passat van ser tres dies intensos de socialització, això que tant preocupa a les persones que dubten dels beneficis de l’educació sense escola. Com si la socialització és donés només en aquestes institucions. A l’escola es dóna un tipus de socialització però hi ha moltes altres formes d’aprendre a socialitzar. En el dia a dia veiem moltes persones, i podem aprendre a comunicar-nos amb aquells que no coneixem de res, altres que són coneguts i amics. Els nens aprenen per imitació, per tant, estant immersos en la societat i veient com els pares ens relacionem amb els altres en el dia a dia aprenen a socialitzar amb persones de totes les edats, no només amb persones d’edat escolar o de la seva mateixa edat.

Aquest dissabte vam celebrar els 9 anys de l’O. amb uns quants amics de l’escola rural, amics del poble, família i amics llunyans que feia temps que no veiem. Vam ser més de 30 persones i es van afegir a la festa altres familiars d’alguns convidats. Ho vam passar molt bé i el temps ens va permetre gaudir d’una mica de sol i de jocs al jardí.

IMG-20141207-WA0006 Sigue leyendo

Altres usos dels lapbooks

L’O. comparteix dues extraescolars amb la seva amiga B. que també s’educa sense escola. Com que ens veiem dos dies seguits hi ha setmanes que les nenes aprofiten per quedar-se a dormir a casa d’una o de l’altra.

Un matí que la B. estava a casa nostra van estar jugant a la casa de fades que tenim al costat del finestral, i de cop i volta, mentre jo feia coses a la cuina, vaig sentir que estaven jugant en anglès. Utilitzaven el lapbook d’England que corria per allà per fer classes d’anglès a les seves nines. Se li pot treure molt suc a un lapbook! 😀

CAM02020

 

 

Falta de concentració o falta d’interès?

A casa ho tenim clar… quan falla la concentració és perquè falla l’interès. En alguna altra entrada us explicava un invent del petit de casa, que amb 3 anys, ja somiava amb un “celo” que no s’acabés mai. Doncs bé, quan es tracta de crear no hi ha qui el pari, ni qui el distregui d’allò que inventa, ni qui el senti, perquè pot passar més d’una hora llarga o dues hores fent algun dels seus invents en absolut silenci i cara de concentrat.

En canvi durant els cursos que ha fet a l’escola les dues mestres que ha tingut coincideixen en dir-me que no hi ha manera que es concentri quan ha de pintar, escriure o fer alguna activitat sobre paper; que es distreu xerrant amb els companys, que no para quiet… Llavors en què quedem? Li falla la concentració o és que no li interessa el que està fent?

Per nosaltres és un problema del material que se li proporciona. Pintar amb colors MAI ha sigut una prioritat pel meu fill, i quan dic MAI és això: si hi ha alguna altra cosa a fer (fins i tot avorrir-se!) segur que no el veuràs amb un paper i un llapis.

Durant l’estiu vaig provar de presentar-li exercicis divertits de la temàtica que li agrada per repassar una mica les lletres i els números. Acostumada com estava a l’O. quan, amb la seva mateixa edat, tenia una set inacabable de fitxes i més fitxes. Però passava més temps demanant-li que s’assegués a omplir el paper que gaudint del que feia, així que vaig entendre (i perdona’m U. perquè m’ho vas haver de repetir unes quantes vegades fins que em va quedar clar…) que no podia seguir fent el que feien a l’escola, encara que fossim a casa. Perquè si no funciona allà perquè hauria de funcionar aquí?

El primer que vaig fer a principis de setembre quan preparava la sala on fem “classe” va ser posar tot de materials manipulatius al seu avast, bastidors per aprendre a cordar amb diferents elements (gràcies Gemma!!!), reglettes numèriques que de moment fa servir per construir, el Cerlce de Goethe, tangrams, formes geomètriques, lletres de paper de vidre, pinces de tots els tamanys, jocs d’aigua i, presidint l’estanteria, el que hem batejat com la Capsa dels Invents: una capsa de fusta on va a parar tot allò digne d’aprofitar, siguins elements de la natura com pinyes i branquillons, així com taps de plàstic, bastonets de gelats, oueres, gomes de pollastre, xarxes i sosbretot, i que no falti mai, quantitats abundants de “celo”.

Tot un encert! Aquí teniu una mostra de les seves creacions:

Titelles

Titelles by U. Nens de colors

Un circ

Circ by U. Nens de colors

 Fonaments d’una casa en construcció

casa de fusta en construcció by U. Nens de colors

Trineu per a cotxes, “no s’endafa la Iaia si li agafo unes pinces, oi?”

Trineu per a cotxes by U. Nens de colors

Barca, “els taps fan una bombolla d’aire i fan que floti la barca, i es condueix per l’altra banda, a l’estructura de fusta on hi ha el celo, és com un catamarà” explicació de l’enginyer 😉

IMG_0576

Teulada i porta de la casa que encara té en construcció

teulada i porta

Barca model II, el timó està al final del pal que més sobresurt.

Barca II by U. Nens de colors

astronauta by U. Nens de colorsastronauta posterior by U. Nens de colors

Amb ajuda de la seva germana es va construir aquest vestit d’astronauta. Cartrons que serveixen de llanterna, ampolles de plàstic per l’oxigen, oueres per protegir-se els genolls, una capsa molt pràctica per tenir les eines a mà, i un tap a la boca enganxat a la cara amb més celo que també portava el seu amic inseparable Buzz Lightyear (que també en portava un a la seva mida) i suposem que és el tub per respirar l’oxigen de l’ampolla de l’esquena.

No us sembla una fantàstica manera de crear i aprendre? Crear no és només pintar amb colors, cada nen té els seus interessos, motivacions i necessitats, i si els acompanyem?

Concentració no li falta per a segons què, i interès en té molt… potser no en lletres i números com voldrien les mestres, però no ens preocupa gens tenint en compte tot el que aprèn per ell mateix intentant inventar i arreglant el que no funciona. Si no té interès en les lletres potser és que encara no li ha trobat la utilitat.

Classe de física espontània

Un matí, encara en pijama, l’inventor de casa va crear, sense voler-ho, un ascensor amb un cistell de la cuineta, un cordill i els poms d’un armari. Una corriola fantàstica per pujar i baixar pesos sense gaire esforç. Amb les proves que va anar fent va decidir que necessitava aquell bastó de l’altre dia que tenia la forma anatòmica perfecte.

CAM01493

No és una exageració si us dic que aquest nen és feliç amb un “celo”, cordill, bastonets que troba per tot arreu i tot de material reciclat i natural que arreplegui per casa (cartrons, plàstics, plomes, closques de cargol, flors, paper…) És fantàstic!! Em recorda a la cançó del Xesco Boix que escoltem a vegades a casa la Tieta M. “De què són fetes les nenes”:

De què són fetes les nenes?
De què són fetes les nenes?
De sucre, i mel, i color blau cel,
D’això són fetes les nenes.

De què són fets tots els nens?
De què són fets tots els nens?
De retalls, cargols i cues de mussols,
D’això són fets tots els nens.

Com es fan les joguines?
Com es fan les joguines?
De pius, botons, i fils i cartrons,
I d’això es fan les joguines.

 

 

Doncs d’aquestes joguines en tenim un munt a casa i totes fetes pel mateix inventor. 🙂