Amics que marxen

Intentarem posar-nos al dia en la mesura que poguem. Aquests mesos han passat moltes coses, com a totes les cases, algunes fins i tot canviaran el lema d’aquest bloc. Comencem…

Fa un temps vam haver de dir l’últim adéu al nostre fidel company “Matusalem” com li dèiem carinyosament. L’Iru estava molt malalt i el vam haver de sacrificar. Els nens el nombren sovint i l’U (6 anys) diu que té un calaixet al cap on guarda tots els records que té del gos, i quan trobem una foto d’ell tots fem un: ooooohhh que bonic! Llei de vida. Sigui on sigui ara segur que està millor, havia arribat a un punt que ja no tenia qualitat de vida… Jo esperava que fos ell qui decidís el millor moment per marxar però al final vam (vaig) prendre la decisió d’acabar amb aquell patiment. Perdona’m, Iru, per interferir en el teu camí. Ho he fet amb tot el meu amor.

L’U. va voler ser present en l’eutenàsia, jo no vaig poder, no em veia capaç… em va costar molt prendre aquesta decisió… i ens vam despedir a casa (l’O. tampoc hi va voler ser) L’anestèsia va costar de fer-li efecte per la mala circulació que patia, així que estava pitjor del que pensàvem.

Arribar a casa i sentir aquell silenci i aquella quietud… va ser trist.

El vam adoptar quan tenia uns 6 mesos, al principi no sabia jugar, no sabem què va viure els primers mesos de la seva vida però estava molt trist. Mica en mica es va anar obrint i va anar perdent la por. Era un d’aquells gossos que dius: Mira que és bona persona! 😉

Així és com ens agrada recordar-lo:

 

Iru

CAM01464

Iru

CAM01542

Iru

CAM02260

CAM01414

CAM02372

IMG_1157 - copia

Iru

Bon viatge, Amic!!!

 

Anuncios

Un cap de setmana intens

El cap de setmana passat van ser tres dies intensos de socialització, això que tant preocupa a les persones que dubten dels beneficis de l’educació sense escola. Com si la socialització és donés només en aquestes institucions. A l’escola es dóna un tipus de socialització però hi ha moltes altres formes d’aprendre a socialitzar. En el dia a dia veiem moltes persones, i podem aprendre a comunicar-nos amb aquells que no coneixem de res, altres que són coneguts i amics. Els nens aprenen per imitació, per tant, estant immersos en la societat i veient com els pares ens relacionem amb els altres en el dia a dia aprenen a socialitzar amb persones de totes les edats, no només amb persones d’edat escolar o de la seva mateixa edat.

Aquest dissabte vam celebrar els 9 anys de l’O. amb uns quants amics de l’escola rural, amics del poble, família i amics llunyans que feia temps que no veiem. Vam ser més de 30 persones i es van afegir a la festa altres familiars d’alguns convidats. Ho vam passar molt bé i el temps ens va permetre gaudir d’una mica de sol i de jocs al jardí.

IMG-20141207-WA0006 Sigue leyendo

Alternativa a l’au-pair

au-pair

Aquesta setmana arriba la nostra “au-pair”, serà la primera vegada que en tenim una i ens fa molta il·lusió!

Els nens estan preparant una sorpresa per donar-li la benvinguda, us ho ensenyarem en una altra entrada (sabem que a vegades la R. mira el nostre blog i no volem aixafar la sorpresa) La recollirem a principis de setmana a Andorra perquè vindrà en bus directament des de l’aeroport.

He posat au-pair entre cometes perquè en realitat és una voluntària que ens ajudarà a casa a canvi de menjar i dormir. Hi ha vàries pàgines a internet que reuneixen voluntaris i hosts (amfitrions) i em sembla una magnífica manera de viatjar gastant només en el desplaçament. Hi ha gent que busca voluntaris per ajudar en un eco projecte, la restauració d’una casa, famílies que busquen au-pair, tenir cura d’animals de granja… hi ha de tot i gent de tot el món voltant per aquí. Ben a prop, al poble del costat hi ha un balneari que estan reformant amb l’ajuda de voluntaris. He parlat amb alguns voluntaris que fa més d’un any que viatgen d’aquesta manera, quan acaben amb un projecte poden pactar allargar l’estada o buscar un altre destí. Altres en canvi, ho fan només durant les vacances perquè treballen o estudien. M’ha sorprès veure jubilats que escullen aquesta manera de viatjar, jo quan sigui gran vull ser com ells!!! 😀

En el nostre cas busquem algú que parli anglès i/o una mica de francès per ajudar-me amb les classes dels nens i reforçar aquests dos idiomes (ja se sap… amb la Mama no mola parlar en anglès!) i de passada aprofitarem el lloc d’origen d’aquesta persona per aprendre on està situat geogràficament el seu país, conèixer la seva cultura, les seves tradicions, la seva religió, la seva gastronomia, la història del seu país…

Tenir una altra persona amb qui compartir les hores lectives dels nens és una gran ajuda quan estàs sola tot el dia, espero poder aprofitar més el temps de “treball” quan estic amb cada un dels nens ja que tindran atenció personalitzada. Quan jo estigui amb l’O. (8 anys) ella estarà jugant amb l’U. (5 anys) en anglès i quan estigui fent alguna activitat amb l’U. ella podrà fer altres activitats o jocs amb l’O. I un matí a la setmana estaran els nens sols amb la R.  mentre jo treballo en una escola de teràpies propera, aquest dia serà el de manualitats, cuina i jocs.

Com que la R. vol millorar el seu castellà també practicarem aquest idioma que falta que ens fa, aquí dalt l’únic castellà que sentim és el de les pel·lis en dvd que tenim i sempre va bé practicar oralment a part de l’estona de classe. Això sí, com que la R. té una certa connexió amb Catalunya des de petita, també ens agradarà poder-li ensenyar quatre coses en català.

Una de les diferències entre els voluntaris i les au-pairs és que aquestes últimes generalment cobren una setmanada, pactada prèviament amb la família, i també fan estades més llargues. En el cas dels voluntaris és estrany trobar algú que estigui disposat a quedar-se més d’un o dos mesos, però per altra banda també trobo positiu el fet de veure passar vàries persones, de cultures diferents, amb accents d’anglès diferents amb qui fer projectes o lapbooks sobre la seva procedència i així enriquir encara més l’experiència.

El fet de perdre intimitat per tenir una persona les 24 hores amb nosaltres no ens preocupa massa, per a mi és una ajuda incalculable i com que al tercer pis hi tenim l’habitació dels convidats (ara habitació de les au-pairs) i un bany, tindrem tots plegats certa autonomia. Suposo que pactarem un horari de “treball”, que al ser voluntari no recomanen que sobrepassi les 5 hores al dia, i un horari de descans per poder-se moure’s segons la seva necessitat. El cap de setmana en principi és temps lliure però no ens fa res que ens acompanyi en les nostres sortides o activitats a l’hora que coneix el país i ens anem coneixent més. Només estarà amb nosaltres un mes i mig, així que no ens sobra el temps!

La no tornada a l’escola

Ahir va ser el primer dia de la nostra no tornada a l’escola. Ens agafem uns mesos de pausa, per recuperar la motivació, les ganes d’aprendre, per jugar al mateix temps que aprenem, per viatjar i per intentar fer les coses d’una altra manera que sigui més beneficiós per a tots.

No vam acabar el curs gaire bé, així que hem gaudit de l’estiu i de la vida. Hem estat tot l’estiu amunt i avall, hem tingut temps de muntanya, de platja a la costa brava, de piscina, temps per estar amb els cosins (a casa seva i a casa nostra), excursinons i pícnics, geocaching per la Cerdanya, visita a una formatgeria artesanal, a uns banys termals, escapada a la costa daurada amb autocaravana… esgotador i regenerador al mateix temps! 🙂

IMG_0416Els nostres nous veïns: unes quantes eugues i un poltre ben aixerit.

IMG_0418 - copiaUn pícnic al jardí amb nens de l’escola i els veïns

IMG_0187El garatge: lloc de jocs infinits quan apreta la calor.

IMG_0220 - copia

IMG_0345

IMG_0276

IMG_0283

IMG_0286

L'O. baixa d'Éller fins a Bellver amb biciCAM01537Lectura a la fresca amb les amigues del poble.

CAM01580

CAM01583Un dibuix gegant compartit amb els cosins i la Tieta Il·lustradora.

CAM01584

Tres cosins + tres nines = Tetada reivindicativa espontània.

CAM01595

Jugant a una altra època al balneari de Sanillés.

CAM01611

Simulant el nostre somni… viure en una autocaravana i viatjar pel continent. Algun dia arribarà, n’estem segurs! 😀

Mentrestant gaudim de la generositat dels Tiets que ens deixen la seva. GRÀCIES!

CAM01629

CAM01627

Capvespre a la costa daurada.

CAM01632

CAM01643Les classes del tiet “Dani Tonyina” comencen a donar resultats. Dani, puja de categoria? 😛

CAM01663 (1)

Hem tingut temps de fer tota mena d’invents amb “celo” i altres materials, llegir, fer manualitats, algunes activitats del quadern d’estiu, pintar a casa els avis i a casa nostra. Com sempre li dic a l’O. (i sembla que m’escolta): hem de viure el moment present, perquè si sempre estem esperant pel proper viatge o el proper divendres sempre estarem esperant, projectant-nos només cap al futur. En canvi quan aprens i practiques l’estar present Aquí i Ara, sempre disfrutes del que hi ha. Has de tenir un focus, això sí, per anar avantçant però sense perdre’t el que vius pel camí. Podem dir que aquest estiu l’hem gaudit al màxim i ara gaudim de l’entrada al nou curs.

Ja fa unes setmanes que preparo materials, imprimibles, webs de recursos i activitats per aquests mesos que tenim per endavant. Ara estem en plena tria d’extraescolars, aquest nou curs farem classes d’equitació en una hípica que tenim molt a prop (des del juny que l’O. ho espera)  i classes de mates a través del joc amb una gran mestra i amiga nostra.

I estem preparant la benvinguda de la nostra au-pair, de la qual us en parlaré en una altra entrada.

Happy Easter

Bona Pasqua per a tothom! Nosaltres ja hem menjat la mona dues vegades!

La mona de l’escola feta amb la Madame Gateau (una mestra de l’escola que es transforma i només sap parlar francès i amb la qual cuinen en francès)

easter, mona de pasqua

A falta d’ous amagats pel jardí, nosaltres que no seguim aquesta tradició, hem jugat amb el nostre conill Rèkkit, que és màgic, pel jardí comunitari. Rekkit Rabbit a veure qui és el llest que t’atrapa!!

easter, rekkit rabbit

rekkit rabbit

rekkit rabbit

 

rekkit rabbit

 

Aquestes dies han estat pintant mandales i fent exercicis relacionats amb l’Easter, aquí en teniu una mostra:

           

retallconill                           

 

mona

La supermona del Padrí Vito

L’hem tunejat una mica amb un pa de pessic de xocolata i taronja a dauets que hem fet amb el Padrí, uns ous amb pollet a l’interior, de la pastisseria del poble, i marranades vàries 🙂

BONA PASQUA!!