Club de lectura

 

Una de les novetats d’aquest any és el Club de Lectura que hem començat amb els nostres amics. Ens trobem mensualment per compartir els llibres que han llegit els últims dies, i d’aquesta  manera aprenen a parlar en públic, a estructurar el que volen dir, a sintetitzar la història que han llegit i (molt important!) a no explicar el final de la història!

El mes passat vam fer dues sessions del Club de Lectura, la primera la vam fer amb els nostres veïns, que aquell dia eren a casa perquè no tenien classe. I la segona amb els nostres amics que també eduquen a casa.

No tinc fotos de tots, però cada nen va fer la presentació d’uns quants contes. Fins i tot l’U. (5) va presentar els seus contes preferits amb la companyia moral de la seva germana que l’ajudava quan s’encallava.

De la segona trobada del club no en tinc fotos però també van compartir uns quants llibres i després van intercanviar-los en préstec per poder-los llegir fins a la propera trobada. De cada llibre que tenim a casa o que agafem a la biblioteca en fem una fitxa i els classifiquem per ordre alfabètic en un arxivador.

 

Jocs de taula a la biblioteca

La setmana passada vam anar a passar la tarda a la biblioteca on organitzaven una sessió de jocs per a totes les edats. Com que depenem del transport públic vam haver d’anar-hi amb unes hores d’antel·lació que vam aprofitar  per anar a fer unes compres, anar a jugar al parc que teníem a prop de casa quan vivíem “a ciutat” (jejeje) i de veure amics. Quan el fred ja va ser insoportable vam anar cap a la biblioteca on havíem quedat amb els nostres amics B. i G. Encara que hi havia massa gent i atabalava una mica, vam poder gaudir d’uns quants jocs que no coneixíem.

Un d’ells el veieu aquí a baix, Big Pirate de la casa Djeco, en el qual has de robar un tresor al pirata i arribar amb ell a la barca d’on parteixen els mariners. L’U. que té 5 anys estava pendent mentre els grans jugaven (encara que té edat de jugar) i sembla que li va agradar perquè l’ha demanat per Reis.

bibio jocs 2 Sigue leyendo

Catasaures, dinosaures catalans

Un dissabte vam anar a la presentació del llibre Laura i els catasaures, de Marçal Arimany i Antoni Lacasa (ed. Entrecomes), un llibre sobre dinosaures trobats a Catalunya, d’aquí el nom de Catasaures, que pot il·lustrar-nos una mica més sobre aquests antics pobladors del nostre planeta. Ens van parlar del jaciment de Fumanya (que ja hem visitat perquè hi vam viure molt a prop), de Coll de Nargó (que encara tenim pendent) i d’Isona (que esperem visitar algun dia).

catasaures

 Ens van llegir un fragment del conte i després els nens van poder tocar fòssils que tenien allà exposats, com una dent de Tiranosaure Rex o d’Hadrosaure, que tenien centenars i centenars de dents per triturar les herbes que menjava.

CAM01920 CAM01923

CAM01924 CAM01925

Al final de la presentació hi havia un taller de màscares de dinosaure, però no ens hi podíem quedar, així que quan ja ens despedíem, l’U. em diu: “Mama, acompanya’m que els hi vull dir una cosa (a l’autor, l’il·lustrador i editor)”. Ens hi vam acostar i els hi diu: “Ei, jo he vist un tros de la pel·lícula Jurassic Park, eh! I tinc un Triceratops de joguina que és el meu preferit” (potser a les fotos no s’aprecia però l’il·lustrador portava una corbata de triceratops molt divertida) Em va sorprendre que s’aventurés a parlar amb ells, quan després li vaig comentar em va dir que com que els altres nens no callaven durant la presentació no podia parlar, per això ho va fer després a soles. 🙂

Aquest cap de setmana venen els avis i el cosí-padrí Quito, que ens portarà la pel·li de Jurassic Park (hauré de passar la censura perquè hi ha imatges una mica bèsties, mai millor dit!) A veure si animem una mica el Projecte Dinosaures que el tenim una mica parat, estem acabant el Projecte d’England que us ensenyarem aviat, i no ens donen els dies per a més!

Esmorzant amb Roald Dahl

Des de fa uns dies els estic llegint als nens un llibre que ens va caure a les mans (literalment) una tarda de biblioteca: James y el melocotón gigante, de Roald Dahl. Va caure tres vegades de l’estanteria on estava, així que vam decidir que si tant insistia és que volia venir a casa nostra 😛 (a mi personalment m’encanta tant Roald Dahl com en Quentin Blake amb els seus dibuixos)

Mentre ells esmorzen jo llegeixo algun capítol del llibre, però  com que el gran Dahl té la capacitat de crear històries formidables amb poques línies sempre acabem llegint-ne algun altre perquè és difícil parar. El principi del llibre l’he censurat una mica perquè es recrea massa en la miserable vida del pobre James, un nen orfe que viu amb unes tietes horribles que el tracten fatal. Els hi he fet una mini introducció per situar-los però els he estalviat la lectura perquè és molt cruel (quan siguin més grans ja ho llegiran si volen)

Després de la lectura del capítol els faig explicar una mica què ha passat i decidim si podem aguantar les ganes fins l’endemà o no, i en aquest cas continuem llegint les aventures que viu en James.

Avui he descobert que n’han fet una pel·lícula, i quan acabem el llibre la mirarem en versió anglesa.

James-melocotón-gigante_598

 

 

Presentació d’un llibre amb sorpresa

Divendres passat vam passar la tarda a la Seu on havíem de fer encàrrecs i anar a la biblioteca a buscar alguns contes. Vam baixar del nostre poble pel camí de cabres fins al proper poble on vam agafar un autobús cap a la Seu d’Urgell (abans ens vam menjar un gelat ben merscut QUINA CALOR!) Un cop a la Seu, vam aprofitar per anar a jugar al parc del Segre, veure els caiacs baixant pel riu  i ensenyar-li una mica el casc antic de la ciutat a la Rosie (la nostra au-pair que ha arribat aquesta setmana)

Nens de colors

 

Després de comprar, vam anar cap a la Biblioteca on feien la presentació d’un llibre infantil: El maletí malgirbat i la llibreta vella. L’autora del llibre, l’Anna Obiols, ens va explicar la història del Bernat i les seves aventures durant la guerra del 1714, mentre l’il·lustrador, en Subi, anava dibuixant alguns dels seus personatges. Vam aprendre qui era Rafel Casanova, perquè abans hi havia moltes universitats a Cervera i ara només una i que aquest any ha fet 300 anys d’aquella horrible guerra on el Bernat (protagonista del conte) hi va posar el seu granet de sorra.

 

Nens de colors

 

En acabar el conte van sortejar els dibuixos entre tots els nens que hi van assistir. No ens va tocar cap dibuix però ens va agradar la història i vam comprar el conte, que també té unes activitats didàctiques relacionades amb aquesta època. L’Anna i el Subi ens el van dedicar. 🙂

 

Nens de colors

 

Nens de colors

Nens de colors

Nens de colors

 

Va ser una tarda molt ben aprofitada i ens ho vam passar molt bé. Al arribar a casa, després de sopar, vam fer sessió de cine amb una pel·li que vam agafar a la biblio.