Projecte: Viatge pel Sistema Solar

Aquest mes d’octubre he proposat als nens aprendre més coses del sistema solar, ja que el petit de casa té tanta afició a fer-se vestits d’astronauta.

La setmana passada ens vam dedicar a crear una reproducció dels planetes (no sempre a escala, tot s’ha de dir, però hem intentat fer-ho sense comprar material extra). Entre els nens, la Rosie i jo hem pintat tots els planetes.

IMG_0672

L’U. ha creat un coet que va començar amb la Rosie, utilitzant alguns dels materials reciclats de la seva Capsa dels Invents i paper maché casolà (paper de cuina, cola i aigua a parts iguals)

IMG_0671

Hem estat veient vídeos d’internet on es compara la mida dels planetes amb el nostre Sol, i aquest amb altres estrelles més grans. Que insignificants que som al costat d’aquests grans astres! I els nostres problemes més encara! També hem vist com es veu la Terra des d’altres planetes del Sistema Solar i on es situa dins de l’immens univers.

Star-sizes

 També hem vist vídeos dels primers éssers vius que van orbitar al voltant de la Terra, com la gossa Laika, pobreta, que va morir a l’espai al cap de 7 hores d’enlairar-se. La seva càpsula no va restistir l’entrada a l’atmosfera i es va desintegrar després de donar voltes a la Terra durant més d’un centenar de dies 😦  S’han enviat molts animals a l’espai i hem reflexionat sobre la injustícia i crueltat que suposa fer passar els animals per experiències tan traumàtiques i perilloses (i mortals) evidentment sense el seu consentiment.

     Laika ham-chimpance-nasa-viajar-al-espacio

També hem vist vídeos més divertits de la vida dins d’una estació espacial, com mengen, dormen, es netegen i fan exercici sense gravetat, cosa que ens ha permès parlar de la gravetat de la Terra i dels altres planetes del nostre sistema. Una vegada ens va dir un astrònom que si Júpiter no existís i no contrarestés l’atracció del Sol, l’estrella que ens il·lumina cada matí, ens atrauria cap a ella i, evidentment, quedaríem ben socarrimats!

Ahir vam fer uns visors de constel·lacions que feia molt temps que tenia apuntat  a la llista d’idees, el vam veure al blog de la Sylvia i és molt senzill i una manera divertida de conèixer les constel·lacions. Aquí teniu la plantilla. Només heu de retallar cada cercle per la línia de punts, enganxar-la a un paper blau i amb un punxó foradar els puntets. Llavors heu de col·locar el paper a l’extrem d’un cartró de paper de cuina (o de wc) i ja teniu el vostre telescopi diürn! 🙂

IMG_0655

Avui hem aprofitat el bon temps per fer una activitat que vam veure al blog d’uns amics arran d’un comentari en una entrada de la Sylvia i que fa dies que volia proposar als nens. Hem situat a escala els planetes del Sistema Solar al llarg del jardí amb l’ajuda d’una tira de paper de wc. Aquí teniu les instruccions.

En comptes d’escriure el nom del planeta en el punt exacte hem aprofitat per col·locar els planetes que ja tenim preparats. L’U. s’ha dedicat  a posar pedres perquè no volés el paper i a córrer amunt i avall amb l’ space ship que va fer amb la Rosie.

IMG_0661

L’O col·locant els planetes segons les mesures que tenim.

IMG_0662

En primer plà l’O. i el Sol. Al final de la línia l’U. amb Plutó (que de fet ja no és un planeta), està realment mooolt lluny!

IMG_0664

…3, 2, 1… Ignició!

IMG_0665

Viatjant en direcció Plutó!

Ens queda per fer dues coses. Una és observar una nit estrellada (sense núvols) i poder veure la Via Láctea (aquí a la Cerdanya és més fàcil que a prop de la ciutat). Una altra cosa pendent és anar al Parc Astronòmic del Montsec a fer una visita nocturna i poder aprendre moltes més coses.

Continuarà!

Corona de tardor i altres creacions

Avui hem decorat la porta de casa amb una corona de tardor de paper de seda feta per l’U. Molt resultona i fàcil de fer, simplement es necessita un tortell de cartolina i es van enganxant fulles de paper de seda (nosaltres també hi hem posat alguna fulla de goma eva) Un llaç vermell i un cordill taronja per penjar-ho a la porta.

Aquí dalt comença a fer fresqueta… un foc al vespre no ens el treu ningú. Quan marxa el sol es nota el canvi de temperatura i sobretot al matí, amb la boira espessa que ens tapa el sol durant una bona estona. Un dia, quan encara no s’havia aixecat la boira vaig veure tots aquests amics que ens van fer companyia tot l’estiu, alguns els vam veure créixer i pràcticar el vol i creiem que ja havien emigrat cap a Àfrica!

En canvi al migdia sembla estiu, l’hort de l’escola encara madura tomàquets, i els nens sempre que poden en cullen uns quants! Amanida de l’hort amb anous i julivert fresc.

Buscant un davantal petit entre les joguines de la cuineta vaig trobar aquest joc de cosir, l’U. ha descobert que li encanta!

Hem descobert una pila de cd’s que teníem en una caixa del trasllat i cada matí ballem una mica

Ahir a la tarda, els nens van fer un pastís de xocolata i el van voler decorar amb iogurt de maduixa i papallones, cors i boletes de colors. Aquest per l’U.

I aquest per l’O., no hi ha foto del pastís acabat… no vaig arribar a temps abans que se’l cruspís!

Escolaritzar sense quedar-se al marge

Aquest és un tema que sempre m’ha molestat durant el poc temps que hem escolaritzat. En quan delegues l’educació acadèmica dels teus fills a l’escola quedes inevitablement al marge. Sincerament crec que les escoles haurien d’estar obertes als pares, perquè no? Si es pot fer durant el procés d’adaptació perquè no la resta de l’any? He llegit alguns articles sobre aquest tema i hi ha algunes escoles alternatives que proposen la lliure entrada de pares, i no només per l’adaptació sinó tot el temps que sigui necessari. No només és bo pels seus fills sinó per crear un “ambient familiar” a la classe.

Potser és perquè fa uns quants anys que busco i rebusco sobre l’educació en família i per la nostra experiència aquests últims anys aprenent a casa, però sempre he tingut aquesta necessitat de no perdre’m l’aprenentatge dels meus fills. I un cop escolaritzes quedes al marge del que es fa a l’escola. Moltes vegades la criatura tampoc té gaires ganes d’explicar tot el que han fet quan els vas a buscar i llavors és impossible acompanyar el procés. Fins ara la veritat és que em creava incomoditat, deu ser deformació professional de mare ex-homeschooler?

A partir d’ara he decidit complementar l’escola des de casa. A part de fer alguns deures setmanals de l’escola com aprendre un poema, preparar un parell de frases pel dictat de la setmana i alguns exercicis de mates (que aprofitem per a treballar amb materials manipulatius) que són feines “imposades”, he decidit seguir treballant segons la nostra filosofia d’aprendre. Però per no carregar massa l’O. amb tanta feina he deicidit fer-ho a través d’una activitat que mai cansa a la meva filla: les manualitats. Es pot treballar qualsevol tema a través de l’art, ampliarem algunes coses que sàpiga que fan a l’escola o treballarem sobre altres temes del seu interès. Fins ara les tardes les passem al pati de l’escola, on es queden gairebé tots els nens jugant després de classe, però aviat canviaran l’hora i s’escurçaran les tardes i el fred ens farà tornar pitant de l’escola cap a casa!! Així que tindrem llargues tardes per fer mil i una creacions, ben calentons al costat de la llar de foc.

Amb el petit de casa també ho faré, encara que a petita escala perquè molt interès per les manualitats i altres “pringues” de moment no li veig.

De moment he fet una recol·lecció d’activitats de tardor que inclou manualitats, receptes de cuina i cançons que entusiasmarà a l’O. i  espero que també al seu germà. Les compartirem amb vosaltres ben aviat!

Melmelada de saüc, scones, fred i pluja

Unes setmanes enrere vam passar el dia amb la nostra amiga Marta en un poblet de la Cerdanya i entre moltes feines de jardí vam fer melmelada de saüc amb estèvia. L’O. va estar molt atenta a les instruccions de la Marta i vam decidir que en faríem també a casa, ja que tenim un petit saüc al jardí.

El saüc és un arbre molt d’aquesta zona del pirineu, se’l considerava un arbre màgic aquí i arreu d’Europa per les seves propietats medicinals. Les Trementinaires en feien xarop, cliqueu el nom i podreu aprendre moltes coses sobre aquestes dones remeieres i sàbies que viatjaven per tot Catalunya (la meva àvia encara recorda quan arribaven les trementinaires a casa seva, a la Vall d’en Bas) També se’n fa vi, i serveix per curar tota mena de mals (seguiré buscant la recepta perquè encara no l’he trobat!)

Aquí teniu una recepta de tardor que també porta saüc: Crema de remolatxa amb saüc i mató.

Teníem previst quedar amb uns amics que viuen al poble del costat per fer una excursió recol·lectora de saüc i després passar la tarda fent melmelada. Però un virus ens va fer estar tancats uns dies a casa i, quan vam estar recuperats, per més que buscàvem pels camins propers no trobàvem prou quantitat.

En un dels viatges a l’escola vaig veure que hi havia una finca sense utilitzar i del mur de pedra penjaven unes branques de saüc ben carregades de fruit i, per cert, molt més gros que el nostre! Segons la llei del camp tot el que sobresurt d’una finca és del veí del costat, en aquest cas el carrer, i com que el carrer és de tots em vaig prendre la llibertat d’agafar uns quants fruits jejeje No gaire! Només el just i necessàri per acabar d’omplir el bol que teníem a mig omplir.

El primer que s’ha de fer és desgranar els fruits, recomano que utilitzeu guants perquè tenyeix molt i costa de netejar, i sobretot protegiu-vos la roba perque és IMPOSSIBLE de treure’n les taques!

Seguidament es posen els grans a foc lent amb una mica d’aigua, suc d’una llimona i sucre (a falta d’estèvia hi vam posar sucre de canya integral) També hi vam afegir una branca de canyella per donar-li un toc aromàtic.

Les quantitats han sigut totalment a ull, l’aigua també.. potser en vaig posar massa i va quedar tan líquida que no la vaig poder triturar. La podia haver colat amb un colador fi però finalment ho vaig deixar així. És una melmelada rústica jajaja

Quan aconseguim la consistència que ens agradi, es pot colar i triturar i omplir els pots on la guardarem. Per fer el buit no les hem bullit al banya maria sinó que les hem omplert fins a dalt de tot, procurant no deixar gaire aire, hem tapat bé els pots i els hem col·locat cap avall per què facin el vuit per si sols. Quan es refreden completament ja estan tancats al buit. Amb tot això ja tenim melmelada per tot l’any (Gemma, un pot és per a vosaltres!!!)

Una tarda de pluja i fred el papa es va posar a fer scones de xocolata… mmmm ens encanten! L’endemà teníem un dinar familiar amb els Iaios i els tiets i l’O. volia guardar-ne per ells però… són tan irresistibles que ens els vam cruspir tots!!!

Scones rústics de la cerdanya jejeje trobo que quedarien molt bé amb la melmelada rústica!

Proveu-los a casa, són molt fàcils de fer i són ideals per la tardor i l’hivern… la casa s’omple d’olor a panet de canyella mmmm!

La primera setmana a casa

Bé, no és la primera però és la primera setmana oficialment fora de l’escola per l’U. I la veritat és que es nota que s’ha tret un pes de sobre. Dies enrere estava sempre enfadat, es queixava per tot i tot eren plors i baralles amb la seva germana. Aquesta setmana en canvi sembla un altre nen. Està feliç, em demana per jugar a mil coses diferents quan abans només volia dibuixos i més dibuixos.

La nostra organització és la següent: al matí ens llevem tots junts, esmorzem, ens vestim i rentem i anem a acompanyar l’O. a l’escola. Quan tornem a casa és la meva hora de feinejar per casa… fer llits, rentadores, estendre, ordenar o netejar. Mentrestant ell esmorza tranquilament (sí, segona part, últimament li agrada menjar a miquetes) i mira una mica de dibuixos o em segueix a tot arreu on vaig i m’ajuda 🙂

Després d’aquesta hora ja no faig res més de la casa i dedico la resta del matí a jugar amb ell. Fem una mica de tot, com que tenim els seus materials al menjador, ell va triant el que vol fer. Estem aprenent que quan utilitzem un material i en volem un altre està bé recollir el primer i guardar-lo per qüestions d’espai. Jo diria que poc a poc ho anem aconoseguint.

Altres usos dels blocs multibase de l’O.

Unitats, desenes, centenes i milers arquitectònics!

Classificacions per formes

Classificacions per colors

Classificació de números

De camí a l’escola

Aquest joc és una monada, cupcakes de fusta amb decoració borrable i espelmes que s’enganxen amb velcro, donen molt de joc!

Curses sobre asfalt

I al bosc!

Mamaaaaaa, un “bicho-palo”!!  (es nota que últimament només veiem la peli de “Bichos”?)

I jugant i pintant, amb plastelines i pintures, i ajudant a fer el dinar se’ns fa gairebé la 1 del migdia, que és quan anem a recollir l’O. Si fa bon temps sortim una mica abans i aprofitem per jugar al pati (que també és el parc del poble) o fer algun encàrrec. A la tarda normalment dorm, però hi ha dies de tot. Quan anem a buscar a l’O. a la tarda ens emportem la bici i ens quedem al pati jugant amb tots els nens de l’escola. I després cap a casa. Quan arriba el Papa s’encarrega d’ells la resta de la tarda, mentre jo aprofito per treballar fins l’hora de sopar.

Aquesta és la organització planejada però al final sempre hi ha excursions al migdia, algun passeig extra, trobades amb alguns amics, berenars a casa un o l’altre… en fi, el que sorgeix!

Tornada i (no tornada) al cole

Ja tornem a ser aquí després d’un estiu mogut i intens. No tenia molt clar si continuar amb el bloc, sobretot pel temps que se li ha de dedicar, però… què faria sense vosaltres? 😉 Seguirem compartint el que fem amb tots aquells que vulguin llegir-nos! 😀

Com ja sabeu, aquest any hem escolaritzat els nens a una escola rural. L’adaptació de l’O. (6 anys) ha sigut perfecte. Realment crec que a aquesta edat és quan disfruten l’escola, si és el que volen fer.

A l’U. (3 anys) no li ha anat tan bé, de 8 dies de curs que portem ja n’ha faltat 5 per malestars varis! I ja n’ha tingut prou (en realitat crec que en va tenir prou amb el primer dia) I jo també, sincerament. Hem estat fent EEF durant dos anys i em sembla absurd algunes coses que es fan a les escoles, i més a aquesta edat. Així que després de meditar sobre el tema hem decidit treure al petit de l’escola i seguir a casa. No cal dir que ell està encantat, i se li han passat tots els mals des de que li he explicat. Pintava molt bé la filosofia de l’escola, però segueix sent una escola, i si no funciona perquè passar-ho malament? No crec que nens de tres anys hagin d’aprendre que la vida és dura (com m’han dit més d’una vegada), ja tindran temps de saber com és la vida i d’aprendre a sobreviure quan tinguin eines emocionals per fer-ho, mentrestant que disfruti de la vida que és maravellosa! 🙂

Uns dies abans de l’escola…

Excursió a un llac d’Andorra

Una carlina!! El Papa en collia quan era petit! Segons la tradició es col·loquen seques a la porta de casa per evitar que entrin les bruixes (dolentes, afegeixo jo… que n’hi ha de bones!! jeje) Representa el sol i fa fugir els éssers foscos de la nit.

Aquí fins i tot els avets porten abric 🙂

Jugant sota la pluja, davant de casa.

Plou i fa sol….

Avui ens fem l’esmorzar

mmm delicioses empanadilles de xocolata, nyam!!

Fent les sumes del quadern amb material manipulatiu.

L’U. encarregat d’alimentar la Conilleta.