Amics que marxen

Intentarem posar-nos al dia en la mesura que poguem. Aquests mesos han passat moltes coses, com a totes les cases, algunes fins i tot canviaran el lema d’aquest bloc. Comencem…

Fa un temps vam haver de dir l’últim adéu al nostre fidel company “Matusalem” com li dèiem carinyosament. L’Iru estava molt malalt i el vam haver de sacrificar. Els nens el nombren sovint i l’U (6 anys) diu que té un calaixet al cap on guarda tots els records que té del gos, i quan trobem una foto d’ell tots fem un: ooooohhh que bonic! Llei de vida. Sigui on sigui ara segur que està millor, havia arribat a un punt que ja no tenia qualitat de vida… Jo esperava que fos ell qui decidís el millor moment per marxar però al final vam (vaig) prendre la decisió d’acabar amb aquell patiment. Perdona’m, Iru, per interferir en el teu camí. Ho he fet amb tot el meu amor.

L’U. va voler ser present en l’eutenàsia, jo no vaig poder, no em veia capaç… em va costar molt prendre aquesta decisió… i ens vam despedir a casa (l’O. tampoc hi va voler ser) L’anestèsia va costar de fer-li efecte per la mala circulació que patia, així que estava pitjor del que pensàvem.

Arribar a casa i sentir aquell silenci i aquella quietud… va ser trist.

El vam adoptar quan tenia uns 6 mesos, al principi no sabia jugar, no sabem què va viure els primers mesos de la seva vida però estava molt trist. Mica en mica es va anar obrint i va anar perdent la por. Era un d’aquells gossos que dius: Mira que és bona persona! ;)

Així és com ens agrada recordar-lo:

 

Iru

CAM01464

Iru

CAM01542

Iru

CAM02260

CAM01414

CAM02372

IMG_1157 - copia

Iru

Bon viatge, Amic!!!

 

Dos membres nous a la família

Per fi han arribat les aneguetes a casa! De moment viuen a la gàbia del conill perquè són massa petites per aguantar el fred que encara fa a les nits. Aviat prepararem el seu espai al galliner amb aigua per banyar-se però de moment els nens les passegen pel jardí, les banyen en un gibrell i els serveixen totes les formigues que intenten entrar a casa.

Presentant les ànegues al gos, si tingués uns anys menys ja se les hauria cruspit! Seguir leyendo

Eclipsi

El dia 20 de març vam anar a l’escola del poble ben d’hora per observar l’esclipsi. El Joan, un pare de l’escola, va portar el seu telescopi i vam poder observar indirectament l’eclipsi, perquè no tenia els filtres adequats per mirar-lo directament.

Els nens tenien diverses taules disposades pel pati, una per prendre la temperatura durant tot el procés, una altra amb cartulines per fer-hi forats i veure l’eclipsi sobre paper i una càmara de fotos fixa per fer fotografies cada 10 minuts i poder observar el canvi de llum.

En aquest vídeo es veu clarament com passen els núvols. Molt fantasmagòric, com diria l’U. (5a): “It’s foggy!”

Seguir leyendo

Nou espai per a les gallines

Fa unes setmanes que han arribat les gallines noves. Hem arreglat el galliner que queia a trossos i acondicionat un espai a part per les gallines velles, ja que sinó es barallen.

L’O. i l’U. són els encarregats de cuidar del galliner. Recollir els ous cada matí i vigilar que sempre tinguin menjar i aigua. El primer dia que van preparar les “pastetes” (pells de verdures cuites i pa sec remullat amb aigua) les gallines no sabien ni què era. Ara quan veuen aparèixer a un dels nens amb un plat a la mà vénen corrent, els encanta!

  Seguir leyendo

Projecte dels dinosaures

Al mes de març l’U. (5a) va presentar el seu projecte dels dinosaures, la primera presentació del petit de casa i del seu amic G. que també presentava el seu projecte sobre els gossos per primer cop.

De tots els dinosaures que va triar, els va agrupar en carnívors i herbívors, com ja vaig explicar aquí. Després explicava de cada un algunes de les característiques pròpies que tenien.

Per últim vam mostrar un llibre que ens va regalar la Tieta dels Contes, i ens ha anat molt bé per trobar informació sobre el tema, on es pot veure el tamany de tots els dinosaures en comparació amb animals actuals, autobusos o edificis.

     Seguir leyendo

La selva dels nombres

Aprendre les taules de multiplicar perquè toca sense entendre què és el que fem quan multipliquem i la feina que ens estalvia saber-les de memòria no serveix per a res. I per descomptat no serveix de res aprendre-les sota pressió, amenaça o xantatge. Jo ja m’entenc, i els que ens coneixeu també.

Vaig veure un joc casolà a la web de Aprendiendo Matemáticas que em va encantar i tenint la seva idea com a base ens hem inventat un joc semblant per practicar amb les taules de multiplicar d’una manera lúdica amb l’O. (9a). L’hem batejat “La Selva dels Nombres”.

IMG_1265 Seguir leyendo

L’Univers en una capsa

Treballant en el nostre projecte comú sobre Nova Zelanda, del qual us en parlarem en una altra entrada, hem passat uns dies repassant conceptes de geografia.

La Val, la helper novazelandesa que va viure amb nosaltres dos mesos, ens va dibuixar un plànol de Nova Zelanda gegant abans de marxar i ara l’estem decorant, a l’hora que investiguem sobre la geografia del país (una feinada!)

Seguir leyendo

Lego obsession

De petita, sempre havíem tingut Playmobil, i li dèiem Clics. El Lego no ens va cridar mai l’atenció. Així que mai m’hauria imaginat que casa meva es convertiria en un laboratori de Lego com és avui dia.

Tampoc em pensava que la febre de Lego podia arribar tan d’hora però sí, l’U. (5 a) es passa dies sencers jugant a construir naus espacials, trineus, avions i personatges de Star Wars, els quals acaben als llocs més inversemblants. He intentat sense èxit que les peces es mantinguin en una sola habitació però sembla que “el lado oscuro de la Fuerza” els reparteixi per tot arreu. :P

Seguir leyendo

Club de lectura

 

Una de les novetats d’aquest any és el Club de Lectura que hem començat amb els nostres amics. Ens trobem mensualment per compartir els llibres que han llegit els últims dies, i d’aquesta  manera aprenen a parlar en públic, a estructurar el que volen dir, a sintetitzar la història que han llegit i (molt important!) a no explicar el final de la història!

El mes passat vam fer dues sessions del Club de Lectura, la primera la vam fer amb els nostres veïns, que aquell dia eren a casa perquè no tenien classe. I la segona amb els nostres amics que també eduquen a casa.

No tinc fotos de tots, però cada nen va fer la presentació d’uns quants contes. Fins i tot l’U. (5) va presentar els seus contes preferits amb la companyia moral de la seva germana que l’ajudava quan s’encallava.

De la segona trobada del club no en tinc fotos però també van compartir uns quants llibres i després van intercanviar-los en préstec per poder-los llegir fins a la propera trobada. De cada llibre que tenim a casa o que agafem a la biblioteca en fem una fitxa i els classifiquem per ordre alfabètic en un arxivador.