Proposta d’estiu

Avui us volem fer una proposta per aquest estiu. Una sortida per a fer en família molt bé de preu i molt molt bonica, a nosaltres ens va agradar molt la primera vegada que hi vam estar ja fa uns quants anys i aquest estiu hi hem tornat. Hem trobat moltes novetats i ens ha agradat encara més que el primer cop.

No, no estem al tròpic! Estem a Butterfly Park, a Empuriabrava.

Hem anat a veure papallones i ocells tropicals en el seu hàbitat natural sense haver d’agafar cap avió. Us avisem que fa molta, moltíssima calor, porteu aigua o compreu-la allà mateix ben fresqueta perquè us farà falta: 30º i 95% d’humitat!

Al entrar trobes l’hàbitat dels ocells, la recepcionista dóna un díptic als nens amb totes les espècies d’aus que hi ha al parc i han de marcar les caselles dels ocells que veuen durant la visita. No és gens fàcil!!

Ui! Només entrar ens ve a rebre un habitant del Parc! És una tortuga diferent de la nostra i una mica més gran, s’ha de veure de ben a prop això!

Quina gràcia veure Mandarins, de petita en teníem a casa 🙂

L’O. observant al Tango (a primera fila) i la seva parella passejant pels camins. Els van adoptar quan dues persones els van deixar al parc perquè no se’n podien fer càrrec. Aquestes dues iguanes han tingut sort, perquè han trobat una casa ideal però i tota la gent que compra animals tropicals com aquests i els tenen tancats en pisos? No ho puc entendre…

Un amic molt simpàtic que se’m va pujar a l’espatlla i em pessigava la roba i em feia petonets 🙂

Atenció la cara d’emoció extrema de l’U. al veure el Víctor de tant a prop, tot un personatge aquest “pájaru”

Darrera seu un tronc d’arbre amb fruita en descomposició, l’aliment preferit de les papallones (hi ha alguna morpho posant-se les botes amb la síndria!)

 Ei, Víctor, que la meva bossa no és comestible!!

De cop i volta atravessem una porta i entrem en un altre món, silenciós i ple de papallones que volen molt a prop, però que no es poden tocar sota cap concepte!

Una Morpho preciosa descansant en una fulla de falguera.

Estanys d’aigua on hi viuen una colònia de peixots amb bigotis molt xafarders jeje

Una Morpho caçada en ple vol, molt difícil perquè són molt ràpides i no paren ni un moment!!

Al voltant del Parc hi ha una zona de picnic a l’ombra fresqueta dels bambús, nosaltres hi vam anar després de dinar però segur que quan hi tornem farem un picnic molt tropical!!

Taller de llanes

Tenia pendent de fa setmanes una entrada sobre el taller de llanes que vam fer el mes passat. L’organitzava una mare que també educa a casa i ens vam reunir unes quantes famílies a casa seva. Grans i petits ens ho vam passar d’allò més bé, i vam poder tocar les diferències entre les llanes més refinades i les més rústiques, que es troben al Pirineu.

Vam treballar concretament amb llana d’ovella xisqueta (aquí podeu saber més sobre aquest tipus de llana) l’autòctona del nostre pirineu. I vam començar amb un disseny ben senzill: una pilota de feltre. després vam poder fer altres variants, cadascú podia triar què fer amb la llana, des de tapissos a rastes de llana. Nosaltres vam fer una rasta de llana violeta per l’O.

I va quedar molt xula! Ens va agradar molt i segur que si es torna a repetir ens hi apuntarem!

Aquí van unes fotos del procés:

 

Vestir-se amb art

Un regal personalitzat per als Tiets que han fet anys fa poc: unes samarretes pintades pels nens.

Per la Tieta, un dibuix de l’O. ben alegre

I pel Tiet, aquesta moto feta (i firmada a baix) per l’U.

La pintura de roba és molt fàcil d’utilitzar, s’ha de tenir la precaució de col·locar un cartró dins la peça de roba que pintarem perquè no es taqui la part posterior. I un cop fet el disseny i ben seca la pintura es recomana planxar la roba uns cinc minuts per fixar els colors… i llestos!

Les flors del camí

Cada tarda o matí, depen del dia, sortim a fer camins, a explorar el nou entorn i a disfrutar de la  natura i de la seva abundància!

“S” de SOMRIU 🙂

Una reunió de fades

Aquest estiu ens espera una GRAN EXCURSIÓ no gaire lluny d’aquí: els Estanys de la Pera, ens hem d’anar entrenant…

I cada dia aconseguim anar una miqueta més lluny o una mica més amunt!

Casa nostra

Que fàcil és identificar-se amb aquest paisatge… aquest curiosament el sento meu, nostre. Estem de pas en aquesta vida però m’identifico plenament amb aquestes imatges. Sento una unió antiga amb aquestes muntanyes. I també amb les persones que anem retrobant…  Aquí em sento A CASA!

Vistes al poble… un nou lloc per meditar

 

Obrir la porta i trobar la natura no té preu!

Home sweet home

Construint una escala al jardí, ara l’hem d’assegurar amb fusta i pedres

Un berenar de fades

Les palmeres de pasta de full són molt fàcils de fer i queden com les de la pastisseria. Us deixem la recepta per si us animeu a provar-ho amb els nens.

Ingredients:

– massa de pasta de full (la podeu fer o la podeu comprar feta al super)

– sucre (blanc o de canya integral)

Preparació:

Extendre la massa sobre el marbre (si es comprada no li treieu el paper per anar al forn). Si la compreu rodona com nosaltres retalleu les puntes per fer una forma rectangular.

Marqueu amb la punta del ganivet, la meitat del rectangle en una de les seves cares més llargues.

Escampeu el sucre per sobre amb una cullera.

Porteu un dels seus extrems cap al mig (on heu marcat amb el ganivet), i feu el mateix a l’altre costat.

Torneu a escampar sucre per sobre. Passeu un corró per tal de que els plecs no es desfacin.

Torneu a portar els extrems cap a la línia del mig i torneu a escampar sucre i a passar el corró.

Feu tants plecs com la massa us permeti, fins que quedin els plecs un sobre l’altre.

Tallar les puntes desiguals i començar a tallar les palmeres (les podeu fer fines o gruixudes però no les combineu a l’hora d’anar al forn perquè les primeres es faran abans que les altres i es cremaran)

 Posar les palmeres a la safata amb el paper del forn.

Coure al forn a 200ºc fins que creixin i es daurin

Cors dolços dignes d’un berenar de fades!

El timbaler del Bruc

Tenim un nou membre a la família: el Bruc (a baix a l’esquerra) És el gos dels Tiets que fa poc el van adoptar en una gossera. És jovenet i molt juganer… podríem dir que gairebé és inesgotable, i si fes honor al seu nom i portés un timbal, acabaríem tots bojos! 😉

Una prova de que tres mascles poden conviure perfectament junts!

Continuem disfrutant del jardí, l’hort i de feines manuals com construir un cobert per les eines del Iaio, arreglar un mòbil de bambú, cuidar l’hort que comença a donar fruits i sortir cada dia a fer un passeig. A part de totes les hores que passen al jardí corrent en bici, jugant amb fang o els gossos, prenent el sol…

Per fi hem pogut organitzar el nostre racó de materials i, després de tantes setmanes ficats en caixes, els han redescobert com si fossin nous. L’O. m’ha demanat fer manualitats i crec que aprofitarem per fer un conte de fades que tenim pendent des d’abans del trasllat. Utilitzarem un llibre de la biblio sobre el tema que sembla molt divertit per inspirar-nos i farem algunes de les manualitats que proposa.

Aquest matí hem anat a buscar flors a les afores del poble per estrenar la premsa de flors que li van portar els Reis i d’aquí uns dies les podrem utilitzar per un lapbook primaveral que estem preparant.

L’ermita és el final de l’excursió.

Des d’aquí hi ha unes vistes molt maques del poble

Tornant al poble agafem el trencant que sembla una catifa verda 😉

I descobrim quins arbres són els que omplen el poble d’angelets!

Aquesta premsa és una reliquia familiar jeje era d’una servidora i va ser restaurada i entregada pels reis Mags d’Orient.