Moixons

Al nostre jardí tenim molts moixons (ocells petits) i altres aus que venen a atipar-se a les menjadores durant els mesos de fred. Tenim una colònia de pardals vivint en uns arbustos, d’uns 16 o 18 exemplars, que sempre corren pel jardí en grup i mallerengues carboneres, mallerengues blaves, cotxes fumades, pit-rojos, garses, merles i algun Garrulus Glandarius (apa, a buscar el nom comú d’aquesta preciositat jeje), en alguna ocasió ha vingut fins al nostre jardí per agafar cacauets amb clofa, però no l’hem pogut fotografiar.

Tenim diverses menjadores, una és aquest platet que veieu a les següents fotos, que quan vam arribar a la casa ja hi era. Una altra ens la va donar el Iaio perquè no volia més pardals rondant el seu hort (se li mengen els enciams!) I també tenim boles de menjar per mallerengues que ens porta el Tiet dels Ocells cada vegada que ens visita, i una malla que vam trobar a la casa per posar cacauets i que encara hem de tunejar perquè no es mulli el menjar.

 

Un pardal fotografiat canviant de pal.

Mallerengues carboneres posant-se les botes!

És molt interessant veure les visites que fan a les menjadores. Difícilment veuràs totes les aus barrejades menjant a l’hora. Si t’asseus una estona a observar-les pots comprovar que tenen una jerarquia i s’esbatussen entre elles per agafar el poder de la menjadora. La mallerenga blava, que és més petita de tamany que la mallerenga carbonera, és molt estricte, quan hi és ella no hi pot haver cap altra mallerenga rondant per la zona. Els pardals, pobrets, semblen l’últim mico, mengen les restes del terra que les mallerengues llencen des de dalt. Les merles també mengen del terra com els pardals, encara que de tant en tant troben cucs sota la gespa que ataquen amb una precisió impressionant. El pit-roig és l’únic valent que ens desafia i ve fins a la porta del finestral a veure si tenim alguna cosa més.

L’any passat vam veure un Garrulus Glandarius (ja heu trobat el seu nom comú?) caminant per la barana del jardí, amb aquell posat dels còrvids que semblen lladregots, a buscar els últims cacauets que quedaven a la malla. Acostumats a veure moixons ens semblava enorme! Quan alça el vol és preciós veure tots els seus colors.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s