Projecte Anatomia subtil

L’anatomia humana és una part important del currículum de primària però evidentment no s’estudia l’anatomia subtil, és a dir l’energètica. Els meus fills estan familiaritzats amb les teràpies complementàries (o integradores com prefereixo anomenar-les) perquè jo m’hi dedico professionalment. Però encara que n’han sentit a parlar, i sobretot l’Ona ha fet preguntes al respecte, és un tema que no havíem treballat directament.

Aquest estiu hem començat una activitat que fem a casa que podem resumir en dues paraules: “consciència corporal”. Es tracta d’una activitat que fem al matí o la tarda on hi ha espai per a fer respiracions profundes, asanes o posicions de ioga, makko-ho o estiraments dels meridians d’acupuntura, automassatge, i aprenentatge sobre el nostre sistema energètic (que no surt als llibres de text!)

Dins d’aquestes classes de consciència corporal, un matí vam estudiar els txacres. Vam començar dibuixant la silueta de l’O. i l’U. i hi vam pintar els txacres en forma d’espiral perquè és energia en moviment constant. Els txacres són unes estacions energètiques semblants a uns cons o rodes que connecten amb les principals glàndules endocrines del nostre organisme. Absorbim energia a través d’aquests centres energètics la qual estimula la glàndula endocrina que hi està relacionada i s’alliberen una sèrie d’hormones que controlen i equilibren tot el nostre organisme, segons la  necessitat. Quan tenim un desequilibri físic pot arribar a afectar a nivells més subtils a través dels txacres, i a la inversa, un desequilibri energètic pot comportar un malestar físic. Som un cos i també energia, som un tot que no es pot explicar només d’una banda perquè quedaria incomplet.

IMG_0143

IMG_0144

IMG_0146

IMG_0145

Per a mi, que veig sovint el nivell de desconeixement dels propis cossos energètics en els meus clients, és tant important que els meus fills aprenguin els noms dels ossos, òrgans i sistemes del nostre organisme com l’existència dels meridians, els nadis, els txacres i els cossos energètics que formen part de la nostra anatomia energètica.

En una altra classe vam fer una sèrie d’exercicis relacionats amb els txacres i vam veure el color de cada un, la glàndula associada i què ens aporten aquests centres energètics a nivells més subtils.

IMG_0208

Anuncios

Classe de física espontània

Un matí, encara en pijama, l’inventor de casa va crear, sense voler-ho, un ascensor amb un cistell de la cuineta, un cordill i els poms d’un armari. Una corriola fantàstica per pujar i baixar pesos sense gaire esforç. Amb les proves que va anar fent va decidir que necessitava aquell bastó de l’altre dia que tenia la forma anatòmica perfecte.

CAM01493

No és una exageració si us dic que aquest nen és feliç amb un “celo”, cordill, bastonets que troba per tot arreu i tot de material reciclat i natural que arreplegui per casa (cartrons, plàstics, plomes, closques de cargol, flors, paper…) És fantàstic!! Em recorda a la cançó del Xesco Boix que escoltem a vegades a casa la Tieta M. “De què són fetes les nenes”:

De què són fetes les nenes?
De què són fetes les nenes?
De sucre, i mel, i color blau cel,
D’això són fetes les nenes.

De què són fets tots els nens?
De què són fets tots els nens?
De retalls, cargols i cues de mussols,
D’això són fets tots els nens.

Com es fan les joguines?
Com es fan les joguines?
De pius, botons, i fils i cartrons,
I d’això es fan les joguines.

 

 

Doncs d’aquestes joguines en tenim un munt a casa i totes fetes pel mateix inventor. 🙂

A falta de rebaixes… bona és l’autosuficiència!

Doncs això… a falta de rebaixes bones són les teles que tenia gaurdades esperant ser uns pantalons per a mi. Hem demanat la màquina de cosir a la Iaia i ens hem posat mans a la obra. Objectius: un vestit i una faldilla per l’O. (de creixença, perquè aquesta nena s’espiga més que els enciams de l’hort!)  Aquestes dues peces les he fet jo, l’O. ha col·laborat en algunes feines com fer la vora i embastar-la i en altres moments ha observat molt atentament.

IMG_0140

IMG-20140703-WA0001

CAM01448 - copia

Tot un dia de feina per fer el vestit (el primer que faig/fem) però val la pena l’esforç per diverses raons. Una d’elles veure i experimentar el que costa fer la roba que portem, així la veiem amb altres ulls i la cuidem millor. També és important la satisfacció de fer la feina ben feta, i de començar-la i acabar-la.

CAM01467

La faldilla la vam fer amb una horeta. Un cop superat el vestit ens va semblar ben fàcil! I mireu quina cara de satisfacció! 😀

Conclusió de l’O. : “Mama, vull ser cosidora!”

 

 

Recuperant la no-rutina

Després de tot un curs amb horaris rígids, presses, deures, escola, extraescolars, matinar, anar a dormir com les gallines i tota la pesca, a principis de juliol (un cop recuperats de la grip) vam decidir decretar la llibertat total per gaudir de les vacances. Ens llevem quan ens ho demana el cos, fem manualitats variades, juguen amb l’aigua, cuidem l’hort, juguem a tota mena de jocs de taula, fan exercici amb patins, patinets, tractors, bicicleta, busquen insectes i els observem, treiem a passejar al gos, juguen amb els veïns, recol·lectem flors per assecar… fins que recorden que és hora de menjar! 🙂

rierol      rierol 2

 

Dies enrere l’O. tenia la necessitat de fer exercicis del quadern d’estiu però ja li ha passat! 😛  Li vaig recomanar a l’O. que deixés passar el mes de juliol sense CAP activitat acadèmica (el cervell també necessita vacances!) i així ho ha fet. El que sí que fa aquests dies és llegir, sobretot les revistes d’El Tatano i el Super3 i les seves novel·les preferides.

jardí

jardí 2

camí

nens

cabanya

cabanya 2

berenar

AIXÒ ÉS VIDA!! VIDA DE NEN/A!!!

 

Orxata casolana

Heu provat de fer orxata casolana? Nosaltres ho vam provar a principis de l’estiu, vam aconseguir xufes (o xufles)  a la cooperativa ecològica del poble i amb un saquet en vam tenir per menjar-ne a grapats com a mi m’agrada (remullades abans eh?)  i per fer-ne orxata. Els de casa no es creien que una cosa tan fastigosa, segons ells, com una xufa es pot convertir en quelcom tan bo simplement triturant-la i afegint edulcorant. Un litre va resultar poc… molt poc!!!

Aquí us deixo la recepta d’aquest blog on expliquen coses molt interessants sobre les xufes. Nosaltres no vam fer servir exactament aquesta recepta però té molt bona pinta!

orxata

 BON PROFIT!!

Observació, investigació i experimentació

Tenim uns quants codonyers a l’hort, des del gener fins ara hem vist el procés de floració i l’aparició dels fruits.

codonyer

IMG_1621

codony fruit

Un dia l’U. em va dir: “Mama, talla això per la meitat per veure com és per dins”.  Amb “Això” es referia a un codony… i així ho vaig fer (que per cert no ho havia fet mai) i vam estar una bona estona observant-lo, el vam guardar durant dies i va adonar-se que s’anava enfosquint per l’oxidació. Una altra observació curiosa és que tant el fruit, com les fulles i les branques estan recobertes per una fina capa de vellut… “Deu ser pel fred, Mama”.

codony

L’O. va recol·lectar unes quantes fulles variades del jardí i les va observar amb una lupa d’insectes del seu germà. Va retallar unes quantes fulles i vam observar com aquestes reaccionava davant el tall amb l’oxidació d’aquella zona. “Això li deu fer mal” va ser l’explicació que va donar. Aquests dies han fet experiments amb pètals de roses i margarides i pell de llimona, i ha descobert que si les posem a macerar en podem fer perfums! I quina bona olor!!!

Una de les maceracions que hem fet aquesta primavera ha sigut de flor de saüc. Però ens vam passar de dies perquè la recepta no especificava el temps i se’ns va fer malbé. L’olor que feia al segon dia era deliciosa. A la propera l’encertem! El que sí que ens va sortir bé van ser les flors de saüc arrebossades… mmmm delicioses!!

aigua de saüc

Hem passat un any fent un treball d’un arbre per l’escola que no ha generat el més mínim interès… (potser perquè el treball era idèntic al de l’any passat? Potser perquè no era una necessitat d’investigació genuina sinó forçada?) En canvi, investigar quan un en té ganes canvia molt les coses.