Un miracle ;)

Semblava impensable un temps enrere però finalment ha passat! Us explico… aprofitant el canvi de casa, fa 6 mesos, vam decidir no connectar la tele a l’antena. Des de que tenim fills hem estat temporades sense tele, i altres moments amb molta tele, massa! Els meus nens en això no tenen terme mig, si hi ha televisió hi poden passar tot el dia embovats, només llevar-se s’instal·len al sofà i poden perdre tot el matí. Reconec que en moments de molta feina sempre va bé tenir una estona de silenci i calma, però cada vegada em desagraden més els dibuixos que fan per antena i sobretot la manipulació a través dels anuncis dirigits a nens. Així que vam acordar mirar  només dvd’s i si hi havia alguna cosa positiva per veure per televisió (pels nens i també per nosaltres) doncs sempre ens quedaria veure-ho per internet.

geso (vimeo)

Imatge de Geso (trobada a vimeo)

Tot i així, les primeres setmanes vaig haver de limitar el número de pel·lícules perquè en podien veure quatre seguides! Vam decidir que podien veure una pel·lícula al dia (podien triar entre matí o tarda els dies de festa) i aniríem alternant l’idioma: català, anglès, castellà i el que vingués de gust, portuguès, francès, italià… Haig de reconèixer que jo vaig passar una petita crisi d’abstinència, sobretot després de dinar que era la meva estona de seure i mirar-me la tele sense gaire criteri (com que no miro notícies ni culebrots sempre acabava en aquell canal on fan reformes a les cases, jo em distreia fent exercicis mentals d’aplicacions de feng shui… Què voleu!? És deformació professional!😛  ) Sense tele a aquesta hora sentia una mena de neguit que vaig sanar sortint a fora el jardí a contemplar les vistes espectaculars que tenim, prenent una mica el sol, amb una tassa de te, contemplant els cavalls que pasturen als camps de davant o veient els moviments de la granja on viuen, que si tractors cap aquí que si canvi d’eugues i pollins cap allà, és un no parar!! Mitja hora diària de contemplació de la natura i amb uns quants dies ja no me’n recordava de la tv!

vistes des de casa

 

Amb els mesos ens hem adonat que han/hem perdut l’hàbit de baixar al menjador  i atontar-se davant la tele (perquè els vostres nens no ho sé però els meus es quedaven abduits completament, tant que ni em sentien parlar quan els hi deia alguna cosa) Quan s’avorreixen -benvingut sigui l’avorriment!- van buscant coses a fer, llegir, pintar, jugar, sortir al jardí… hi ha moltes coses a fer a dins i fora i l’última opció és la tele.

El millor de tot és el que em va dir l’O. no fa gaires dies: “Mama, veure pel·lis m’avorreix, ja no m’agraden!”. Creieu-me que venint de la meva filla és poc menys que un miracle aquesta afirmació! Finalment ha passat!🙂

I vosaltres, com gestioneu el tema tele?

squrrell.ca

 

Imatge trobada a squrrell.ca

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s