Un miracle ;)

Semblava impensable un temps enrere però finalment ha passat! Us explico… aprofitant el canvi de casa, fa 6 mesos, vam decidir no connectar la tele a l’antena. Des de que tenim fills hem estat temporades sense tele, i altres moments amb molta tele, massa! Els meus nens en això no tenen terme mig, si hi ha televisió hi poden passar tot el dia embovats, només llevar-se s’instal·len al sofà i poden perdre tot el matí. Reconec que en moments de molta feina sempre va bé tenir una estona de silenci i calma, però cada vegada em desagraden més els dibuixos que fan per antena i sobretot la manipulació a través dels anuncis dirigits a nens. Així que vam acordar mirar  només dvd’s i si hi havia alguna cosa positiva per veure per televisió (pels nens i també per nosaltres) doncs sempre ens quedaria veure-ho per internet.

geso (vimeo)

Imatge de Geso (trobada a vimeo)

Tot i així, les primeres setmanes vaig haver de limitar el número de pel·lícules perquè en podien veure quatre seguides! Vam decidir que podien veure una pel·lícula al dia (podien triar entre matí o tarda els dies de festa) i aniríem alternant l’idioma: català, anglès, castellà i el que vingués de gust, portuguès, francès, italià… Haig de reconèixer que jo vaig passar una petita crisi d’abstinència, sobretot després de dinar que era la meva estona de seure i mirar-me la tele sense gaire criteri (com que no miro notícies ni culebrots sempre acabava en aquell canal on fan reformes a les cases, jo em distreia fent exercicis mentals d’aplicacions de feng shui… Què voleu!? És deformació professional! 😛  ) Sense tele a aquesta hora sentia una mena de neguit que vaig sanar sortint a fora el jardí a contemplar les vistes espectaculars que tenim, prenent una mica el sol, amb una tassa de te, contemplant els cavalls que pasturen als camps de davant o veient els moviments de la granja on viuen, que si tractors cap aquí que si canvi d’eugues i pollins cap allà, és un no parar!! Mitja hora diària de contemplació de la natura i amb uns quants dies ja no me’n recordava de la tv!

vistes des de casa

 

Amb els mesos ens hem adonat que han/hem perdut l’hàbit de baixar al menjador  i atontar-se davant la tele (perquè els vostres nens no ho sé però els meus es quedaven abduits completament, tant que ni em sentien parlar quan els hi deia alguna cosa) Quan s’avorreixen -benvingut sigui l’avorriment!- van buscant coses a fer, llegir, pintar, jugar, sortir al jardí… hi ha moltes coses a fer a dins i fora i l’última opció és la tele.

El millor de tot és el que em va dir l’O. no fa gaires dies: “Mama, veure pel·lis m’avorreix, ja no m’agraden!”. Creieu-me que venint de la meva filla és poc menys que un miracle aquesta afirmació! Finalment ha passat! 🙂

I vosaltres, com gestioneu el tema tele?

squrrell.ca

 

Imatge trobada a squrrell.ca

 

L’aventura de córrer per un volcà

 

Aquest és el primer any que l’O. se’n va de “colònies” sense la família. No ha tingut la necessitat ni l’interès de fer-ho abans… i li hem respectat. Durant els estius ha anat a casa els avis, a casa els cosins i s’hi ha quedat setmanes senceres, però sempre hi havia el seu germà petit o estava amb familiars.

La primera vegada que surt de casa ho fa anant a l’illa de Palma, per fer un intercanvi amb una escola rural d’allà i córrer la Transvulcania Kids. Al principi no ho veia gaire clar però mica en mica es va anar engrescant. Ha sigut un gran viatge i una experiència fantàstica conèixer nens que aprenen en una escola rural com ells, i que viuen en un entorn tan diferent als nostres pirineus com és una illa volcànica al costat d’Àfrica.

Han sigut 6 dies, 4 avions (2 d’anada i 2 de tornada), vistes a museus, tallers de cuina autòctona, excursions en vaixell per veure dofins i tortugues marines, excursions per la muntanya, caminar pel cràter d’un volcà, la cursa… moltes vivències i només 8 anys. Quin privilegi!!

   

Imatges: A punt d’embarcar, a l’aeroport / Durant el vol, entretenint-se amb les companyes / Després de la cursa tots amb la seva medalla.

Al setembre rebrem els amics de La Palma a la Cerdanya i passaran aquí uns dies coneixent el Pirineu coincidint amb la Cavalls del Vent d’aquest any. 🙂

 

Mandala comestible

No m’han agradat mai els horts amb línies rectes perfectes, ni els jardins perfectament repelats on res està fora de lloc. Jo sóc més de deixar créixer la natura al seu aire. Des de feia temps que volia fer un hort circular o en espiral, les formes més abundants que hi ha a la natura. Així que aquest any el nostre hort serà un mandala comestible 😉 cultivator

Primer vam preparar la terra, la meitat la vam llaurar a mà (o millor dit a esquena) i a l’altra meitat vam passar el “cultivator” com li diem  a casa.

hort

Un cop la terra ben flonja, vam dibuixar l’infinit, buscant el centre i des d’aquí rectificant si no ens quedava simètric. L’O. em va fer aquesta foto mentre em guiava des de la part més alta de l’hort.

infinit

La tarda de Sant Jordi, els nens i jo vam passar 3 hores a l’hort: preparant la forma d’infinit, plantant les cebes, les cols, els apis, els enciams i els carbassons que ens va portar el Iaio. I després cap a la “ciutat” a comprar un llibre per cada un!

Els carbassons han mort congelats, potser ens vam precipitar per plantar però ha anat així, al maig encara ha caigut alguna nevada a les muntanyes i el planter poc resistent al fred  no sobreviu…

hort

De moment no tenim cap sistema de reg instal·lat, com que hi ha poca cosa per regar en tenim prou amb un parell de garrafes d’aigua. La intenció és regar gota a gota, així que tinguem una estona anirem a comprar-ho.

l'hort creix

Les cebes van creixent i els enciams també, ens va costar adonar-nos que hi havia algún visitant cruspint-se els enciams! Vam decidir penjar uns quants cd’s en branques per espantar els ocells que s’estaven posant les botes. Un sistema molt eficaç! Els enciams estan enormes! Hem anat a comprar planter i hem plantat remolatxes i enciams de fulla de roure vermells per una banda i escaroles per una altra.

detall hort

Mica en mica l’hort va agafant color i va creixent.