Adéu hivern, hola primavera

Amb el bon temps canviem els jocs d’interior per jocs a l’aire lliure, excursions i feines a l’hort. Alguns dels jocs més interessants han estat amb material desestructurat, i el “celo” que no falti!! L’U. s’ha convertit en un especialista en arreglar, crear i inventar amb cinta adhesiva, fins al punt que es penedeix de no haver demanat als Reis un “celo gegant que no s’acabi mai”😉

Aquí el veieu amb un amiguet fent una autopista amb ponts, túnels, rampes i carreteres secundàries. Enginyers de camins en plena creació!

Camins de fusta

Mentre les germanes dels enginyers escolten música i creen un Club molt especial: El Club de les Noies Guapes. Amb tríptics, carnets i moltes coses més!

Música

CAM00890 - copia

Malgrat el fred ens agrada sortir a fer excursions i visitar al “nostre arbre” a prop de casa i fer-li una abraçada ben gran, avui amb els cosinets que ens han vingut a veure.

I quan ja pensavem que la primavera estava a punt d’arribar… un matí ens llevem així:

fred

fred

Un altre joc estrella a casa nostra és el nan casteller, no és tan fàcil com sembla fer els castells i n’hi ha amb més dificultat o menys. No sabria dir què els sembla més divertit, si construir el castell o tirar-lo a terra!😛

 

 

 

Potser pel temps que fa no podem dir si és primavera o no, però quan comencen a néixer tots els poltres llavors no hi ha dubte que la primavera és aquí.

Des de casa, dalt del tossal del poble, es senten els escallots que porten els cavalls que no paren ni de dia ni de nit, i veiem els poltres com troten i intenten cavalcar mentre les seves maren pasturen. Sovint els baixem a veure i les eugues es deixen acariciar.

 

Quan la neu començava a retirar-se van aparéixer aquests ocellots durant uns dies… són aus migradores, sabeu quines? Qui ho endivina? Nosaltres ho vam consultar al Tiet dels Ocells, que en sap un pou!

Realment passaven a pocs metres de la finestra de la meva consulta, impossible treballar a l’ordinador quan a fora hi ha aquest espectacle!😉

CAM01067

Van estar uns dies amb nosaltres, sobrevolant-nos a pocs metres fins que han desaparegut, suposo que continuen el seu camí cap al nord d’on deuen venir.

Cada dia intento sortir a caminar per fer la recuperació de la lesió que encara arrossego… i cada dia que surto penso el mateix: És un REGAL viure en un lloc així!

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s