Swinging

Aquest Nadal una de les joies que ens han portar els Reis és aquesta preciositat de llibre (cliqueu): Swinging Christmas, d’Olivia Ruiz  amb il·lustracions de Benjamin Lacombe (Ed. Baula)

CAM00809

És un llibre musical que explica la història d’en Robin, un nen de nou anys que viu a Permorirsedefàstic, un poble perdut a la muntanya on mai no passa res. És un poble tan buit i tan trist que Robin li ha posat aquest nom. Però en Robin té una ment curiosa i no s’avorreix mai, només a vegades, a l’escola, on tots l’anomenen «el rei de les entremaliadures». Fins que un dia coneix el vell Bernard, que li obrirà els ulls cap a un món apassionant de música jazz i de llibres.
Una història delicada, acompanyada d’un CD amb música jazz cantada per Olivia Ruiz i The Red Star Orchestra.

 CAM00810 CAM00811 CAM00812

«Deixa que les paraules t’arribin sense jutjar-les i sense jutjar-te; deixa que t’envaeixin sense temor, tal com fas amb la música. Escolta, aquí la trompeta també ens explica una història. No saps res d’aquesta música, però la perceps amb emoció. Això és el més important. Aquestes lletres i paraules també són una música. Si les llegeixes a poc a poc i trobes el tempo correcte, ho aconseguiràs.»

CAM00813

Al final del llibre hi ha les lletres de les cancçons recollides en el cd, que té l’aparença d’un disc de vinil en miniatura 😉 És un conte preciós i tan gran que gairebé sents que entres en la història que explica. Els dibuixos: IMPRESSIONANTS!!

Explorant l’entorn

Després de dues setmanes tancats a casa i de poca activitat per malaltia se’ns presentava un cap de setmana de bricolatge, neteja profunda i reorganització, però el Papa no es trobava bé així que dissabte va acabar sent un dia gris de neu persistent i jocs i lectura a dins de casa (i el Papa dormint)

Diumenge ha sigut tot el contrari, hem passat tot el dia a fora per gaudir del sol i de l’aire fresc. Dues setmanes al llit et deixen baldat i dèbil, així que hem pensat que una caminadeta pels voltants del poble m’aniria bé per tonificar els músculs i tornar a l’activitat normal. Hem començat pels carrers més plans (difícils de trobar en aquest poble nostre!) per veure com em trobava, com que he comprovat que ja no hi havia marejos l’U. ha proposat fer el “camí dels cavalls” que vam fer setmanes enrere, abans de les nevades. L’O. i el Papa no el coneixien així que els hem portat de turisme pels camps propers al poble.

Hem baixat pel Camí de les Roques, una gran pendent… plena de roques, com el seu nom indica, i l’U. (4 anys) al capdavant anava guiant l’expedició. No s’ha equivocat de camí, quina memòria!

Hem anat vorejant horts i camps abandonats, pels camins plens de neu que feien molt més fàcil  passejar-s’hi, fins arribar al riuet que veiem des de casa, amb el seu pont (tort, segons l’U.) i després la gran pujada que per sorpresa meva he pogut fer sense molt esforç. Una mica més amunt pasturen els cavalls que vam anar a tocar i acariciar fa setmanes, però avui estaven amb el seu amo, menjant, així que no els hem volgut molestar i els hem vist de lluny.

Un cop a casa hem fet un petit vermut i han estat jugant al jardí fins l’hora de dinar. Aaaaah ara sí que em noto el cansament, ufff les cames fan figa!! Al final hem decidit dinar al jardí, encara amb neu però amb un solet fantàstic que ens escalfava la cara. Els nens han estat jugant incansablement, sols i amb els veïns, i els grans hem estat prenent el sol i recuperant color després de tants dies tancats.

Un diumenge al sol fantàstic per encarar la setmana amb energia!

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Image