Melmelada de saüc, scones, fred i pluja

Unes setmanes enrere vam passar el dia amb la nostra amiga Marta en un poblet de la Cerdanya i entre moltes feines de jardí vam fer melmelada de saüc amb estèvia. L’O. va estar molt atenta a les instruccions de la Marta i vam decidir que en faríem també a casa, ja que tenim un petit saüc al jardí.

El saüc és un arbre molt d’aquesta zona del pirineu, se’l considerava un arbre màgic aquí i arreu d’Europa per les seves propietats medicinals. Les Trementinaires en feien xarop, cliqueu el nom i podreu aprendre moltes coses sobre aquestes dones remeieres i sàbies que viatjaven per tot Catalunya (la meva àvia encara recorda quan arribaven les trementinaires a casa seva, a la Vall d’en Bas) També se’n fa vi, i serveix per curar tota mena de mals (seguiré buscant la recepta perquè encara no l’he trobat!)

Aquí teniu una recepta de tardor que també porta saüc: Crema de remolatxa amb saüc i mató.

Teníem previst quedar amb uns amics que viuen al poble del costat per fer una excursió recol·lectora de saüc i després passar la tarda fent melmelada. Però un virus ens va fer estar tancats uns dies a casa i, quan vam estar recuperats, per més que buscàvem pels camins propers no trobàvem prou quantitat.

En un dels viatges a l’escola vaig veure que hi havia una finca sense utilitzar i del mur de pedra penjaven unes branques de saüc ben carregades de fruit i, per cert, molt més gros que el nostre! Segons la llei del camp tot el que sobresurt d’una finca és del veí del costat, en aquest cas el carrer, i com que el carrer és de tots em vaig prendre la llibertat d’agafar uns quants fruits jejeje No gaire! Només el just i necessàri per acabar d’omplir el bol que teníem a mig omplir.

El primer que s’ha de fer és desgranar els fruits, recomano que utilitzeu guants perquè tenyeix molt i costa de netejar, i sobretot protegiu-vos la roba perque és IMPOSSIBLE de treure’n les taques!

Seguidament es posen els grans a foc lent amb una mica d’aigua, suc d’una llimona i sucre (a falta d’estèvia hi vam posar sucre de canya integral) També hi vam afegir una branca de canyella per donar-li un toc aromàtic.

Les quantitats han sigut totalment a ull, l’aigua també.. potser en vaig posar massa i va quedar tan líquida que no la vaig poder triturar. La podia haver colat amb un colador fi però finalment ho vaig deixar així. És una melmelada rústica jajaja

Quan aconseguim la consistència que ens agradi, es pot colar i triturar i omplir els pots on la guardarem. Per fer el buit no les hem bullit al banya maria sinó que les hem omplert fins a dalt de tot, procurant no deixar gaire aire, hem tapat bé els pots i els hem col·locat cap avall per què facin el vuit per si sols. Quan es refreden completament ja estan tancats al buit. Amb tot això ja tenim melmelada per tot l’any (Gemma, un pot és per a vosaltres!!!)

Una tarda de pluja i fred el papa es va posar a fer scones de xocolata… mmmm ens encanten! L’endemà teníem un dinar familiar amb els Iaios i els tiets i l’O. volia guardar-ne per ells però… són tan irresistibles que ens els vam cruspir tots!!!

Scones rústics de la cerdanya jejeje trobo que quedarien molt bé amb la melmelada rústica!

Proveu-los a casa, són molt fàcils de fer i són ideals per la tardor i l’hivern… la casa s’omple d’olor a panet de canyella mmmm!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s