Corona de tardor i altres creacions

Avui hem decorat la porta de casa amb una corona de tardor de paper de seda feta per l’U. Molt resultona i fàcil de fer, simplement es necessita un tortell de cartolina i es van enganxant fulles de paper de seda (nosaltres també hi hem posat alguna fulla de goma eva) Un llaç vermell i un cordill taronja per penjar-ho a la porta.

Aquí dalt comença a fer fresqueta… un foc al vespre no ens el treu ningú. Quan marxa el sol es nota el canvi de temperatura i sobretot al matí, amb la boira espessa que ens tapa el sol durant una bona estona. Un dia, quan encara no s’havia aixecat la boira vaig veure tots aquests amics que ens van fer companyia tot l’estiu, alguns els vam veure créixer i pràcticar el vol i creiem que ja havien emigrat cap a Àfrica!

En canvi al migdia sembla estiu, l’hort de l’escola encara madura tomàquets, i els nens sempre que poden en cullen uns quants! Amanida de l’hort amb anous i julivert fresc.

Buscant un davantal petit entre les joguines de la cuineta vaig trobar aquest joc de cosir, l’U. ha descobert que li encanta!

Hem descobert una pila de cd’s que teníem en una caixa del trasllat i cada matí ballem una mica

Ahir a la tarda, els nens van fer un pastís de xocolata i el van voler decorar amb iogurt de maduixa i papallones, cors i boletes de colors. Aquest per l’U.

I aquest per l’O., no hi ha foto del pastís acabat… no vaig arribar a temps abans que se’l cruspís!

Anuncios

Escolaritzar sense quedar-se al marge

Aquest és un tema que sempre m’ha molestat durant el poc temps que hem escolaritzat. En quan delegues l’educació acadèmica dels teus fills a l’escola quedes inevitablement al marge. Sincerament crec que les escoles haurien d’estar obertes als pares, perquè no? Si es pot fer durant el procés d’adaptació perquè no la resta de l’any? He llegit alguns articles sobre aquest tema i hi ha algunes escoles alternatives que proposen la lliure entrada de pares, i no només per l’adaptació sinó tot el temps que sigui necessari. No només és bo pels seus fills sinó per crear un “ambient familiar” a la classe.

Potser és perquè fa uns quants anys que busco i rebusco sobre l’educació en família i per la nostra experiència aquests últims anys aprenent a casa, però sempre he tingut aquesta necessitat de no perdre’m l’aprenentatge dels meus fills. I un cop escolaritzes quedes al marge del que es fa a l’escola. Moltes vegades la criatura tampoc té gaires ganes d’explicar tot el que han fet quan els vas a buscar i llavors és impossible acompanyar el procés. Fins ara la veritat és que em creava incomoditat, deu ser deformació professional de mare ex-homeschooler?

A partir d’ara he decidit complementar l’escola des de casa. A part de fer alguns deures setmanals de l’escola com aprendre un poema, preparar un parell de frases pel dictat de la setmana i alguns exercicis de mates (que aprofitem per a treballar amb materials manipulatius) que són feines “imposades”, he decidit seguir treballant segons la nostra filosofia d’aprendre. Però per no carregar massa l’O. amb tanta feina he deicidit fer-ho a través d’una activitat que mai cansa a la meva filla: les manualitats. Es pot treballar qualsevol tema a través de l’art, ampliarem algunes coses que sàpiga que fan a l’escola o treballarem sobre altres temes del seu interès. Fins ara les tardes les passem al pati de l’escola, on es queden gairebé tots els nens jugant després de classe, però aviat canviaran l’hora i s’escurçaran les tardes i el fred ens farà tornar pitant de l’escola cap a casa!! Així que tindrem llargues tardes per fer mil i una creacions, ben calentons al costat de la llar de foc.

Amb el petit de casa també ho faré, encara que a petita escala perquè molt interès per les manualitats i altres “pringues” de moment no li veig.

De moment he fet una recol·lecció d’activitats de tardor que inclou manualitats, receptes de cuina i cançons que entusiasmarà a l’O. i  espero que també al seu germà. Les compartirem amb vosaltres ben aviat!

Melmelada de saüc, scones, fred i pluja

Unes setmanes enrere vam passar el dia amb la nostra amiga Marta en un poblet de la Cerdanya i entre moltes feines de jardí vam fer melmelada de saüc amb estèvia. L’O. va estar molt atenta a les instruccions de la Marta i vam decidir que en faríem també a casa, ja que tenim un petit saüc al jardí.

El saüc és un arbre molt d’aquesta zona del pirineu, se’l considerava un arbre màgic aquí i arreu d’Europa per les seves propietats medicinals. Les Trementinaires en feien xarop, cliqueu el nom i podreu aprendre moltes coses sobre aquestes dones remeieres i sàbies que viatjaven per tot Catalunya (la meva àvia encara recorda quan arribaven les trementinaires a casa seva, a la Vall d’en Bas) També se’n fa vi, i serveix per curar tota mena de mals (seguiré buscant la recepta perquè encara no l’he trobat!)

Aquí teniu una recepta de tardor que també porta saüc: Crema de remolatxa amb saüc i mató.

Teníem previst quedar amb uns amics que viuen al poble del costat per fer una excursió recol·lectora de saüc i després passar la tarda fent melmelada. Però un virus ens va fer estar tancats uns dies a casa i, quan vam estar recuperats, per més que buscàvem pels camins propers no trobàvem prou quantitat.

En un dels viatges a l’escola vaig veure que hi havia una finca sense utilitzar i del mur de pedra penjaven unes branques de saüc ben carregades de fruit i, per cert, molt més gros que el nostre! Segons la llei del camp tot el que sobresurt d’una finca és del veí del costat, en aquest cas el carrer, i com que el carrer és de tots em vaig prendre la llibertat d’agafar uns quants fruits jejeje No gaire! Només el just i necessàri per acabar d’omplir el bol que teníem a mig omplir.

El primer que s’ha de fer és desgranar els fruits, recomano que utilitzeu guants perquè tenyeix molt i costa de netejar, i sobretot protegiu-vos la roba perque és IMPOSSIBLE de treure’n les taques!

Seguidament es posen els grans a foc lent amb una mica d’aigua, suc d’una llimona i sucre (a falta d’estèvia hi vam posar sucre de canya integral) També hi vam afegir una branca de canyella per donar-li un toc aromàtic.

Les quantitats han sigut totalment a ull, l’aigua també.. potser en vaig posar massa i va quedar tan líquida que no la vaig poder triturar. La podia haver colat amb un colador fi però finalment ho vaig deixar així. És una melmelada rústica jajaja

Quan aconseguim la consistència que ens agradi, es pot colar i triturar i omplir els pots on la guardarem. Per fer el buit no les hem bullit al banya maria sinó que les hem omplert fins a dalt de tot, procurant no deixar gaire aire, hem tapat bé els pots i els hem col·locat cap avall per què facin el vuit per si sols. Quan es refreden completament ja estan tancats al buit. Amb tot això ja tenim melmelada per tot l’any (Gemma, un pot és per a vosaltres!!!)

Una tarda de pluja i fred el papa es va posar a fer scones de xocolata… mmmm ens encanten! L’endemà teníem un dinar familiar amb els Iaios i els tiets i l’O. volia guardar-ne per ells però… són tan irresistibles que ens els vam cruspir tots!!!

Scones rústics de la cerdanya jejeje trobo que quedarien molt bé amb la melmelada rústica!

Proveu-los a casa, són molt fàcils de fer i són ideals per la tardor i l’hivern… la casa s’omple d’olor a panet de canyella mmmm!