L’única constant és el canvi

I sort en tenim que així sigui. Què seria de nosaltres sense el canvi… l’aigua estancada fa pudor, i el nostre cos (i el nostre planeta) està format per un 75% d’aigua, així que celebrem que els canvis sempre arribin! Quan un passa per un moment difícil tendeix a desesperar-se però ser conscient del canvi dóna esperança: qualsevol situació pot canviar, i per tant, anar a millor.

Això sí, un s’ha de moure, ha de tenir la intenció, entrar en acció i deixar que tot flueixi, i llavors…. el “miracle” del canvi simplement succeeix (si un vol!)

La primavera és un moment de canvi preciós, l’energia es mobilitza cap a nous horitzons, nous projectes i només s’ha d’aprofitar l’embranzida d’aquest moment de renaixement i fluir amb el corrent.

No hem acabat d’arrelar en aquest entorn que ens ha acollit. Hem comptat amb persones que ens han ajudat molt, hem conegut d’altres que s’han convertit en amics però segueix sense ser el nostre lloc. Segueix sent un entorn massa urbà i hem decidit tornar a la vida tranquil·la de poble, a poder jugar al carrer, a poder cultivar el nostre hort. I com sempre que un té les coses clares, les persones que ens poden ajudar van creuant-se en el nostre camí. Quantes coses han de passar perquè el canvi es faci realitat!! I que difícil sembla sincronitzar-ho  tot però al mateix temps amb quina facilitat es produeix.

I ja van… no vull ni comptar quants trasllats. Em quedo amb la part positiva: hem après a conservar el més important i deixar anar el que ja no ens serveix (a tots els nivells). Per molts trasllats que facis sempre hi ha coses per deixar enrere, és curiós. Pot arribar a ser una mica angoixant no ser d’enlloc… a mi se’m fa difícil dir d’on sóc (compto el màxim d’anys que he estat en un lloc? o potser on he nascut?) Reconec que hi ha hagut moments en que m’ha creat certa inquietut, també per com ho deuen viure els meus fills. Però no fa gaire una dona sàvia, amb qui tinc el privilegi d’haver parit a la meva filla, em va dir que les arrels les planta un on hi ha la seva família. Les arrels són la família, m’agrada!

Totes les cases on he viscut m’han regalat moltes coses, algunes positives i altres no, però aquesta des d’on escric ara, i que deixarem d’aquí un mes, m’ha ensenyat moltíssim sobre el sofriment. I la vaig (o vam) escollir per alguna cosa, així que benvinguda sigui tota aquesta vivència que m’ha ofert i que m’ha fet una mica més forta.

Aquest any sembla que es presenta com un gran moment de canvi, a nivell personal, professional i també familiar. Hem decidit que ha arribat el moment de tornar a l’escola, la situació familiar fa que sigui necessàri i hem buscat l’escola que més s’assembla a la nostra manera de fer. Una escola amb menys de 20 nens, que pràcticament treballen sense llibres, utilitzant material manipulatiu, treballs en projectes… una escola rural integrada al poble que ens permet fer flexischooling amb el petit. Segurament hi haurà coses que no ens agradaran, o que nosaltres faríem d’una altra manera, però considerem que la filosofia va molt en la nostra línea.

He disfrutat molt d’aquesta època d’EeF, encara que hi ha hagut moments difícils i altres de molt difícils, com tot en la vida. Però n’he tret coses molt positives i he disfrutat molt d’aquesta experiència i puc dir que els nens també i ho seguiré disfrutant fora de l’horari escolar, juntament amb ells. Així que no tanco el bloc per gaire temps, només per centrar-me en la mudança i quan estiguem situats tornarem a compartir amb tots vosaltres!!😉

Fins aviat!

6 pensamientos en “L’única constant és el canvi

  1. Els canvis sempre son positius si van en la direcció que nosalttes hem decidit. A veure si ens podem veure aviat i et dono en persona l’abraçada virtual que t’envío.

    • Gràcies, guapa! La veritat és que estem entusiasmats amb el canvi i ja tenim ganes de ser a la casa nova!!! només ens queden dues setmanes!! Espero que vosaltres estigueu tots millor, una abraçada!

  2. Hola Alana, fa mig any que no escric al blog i avui he decidit passejar una miqueta per aqui i he vist que esteu de canvis. Només vull que sàpigues que encara que no entro en la blogosfera penso sovint en les families que conec virtualment i tu ets una d ´elles. Estic segura que aquest canvi portarà moments molts bons per vosaltres i us desitjo de tot cor molta felicitat. Una forta abraçada. Nur.

    • Moltes gràcies Nur!!!! Per passar per aquí i per deixar els teus bons desitjos, jo també crec que serà un canvi positiu per a tots, ja us aniré explicant. Espero que estigueu bé, una abraçada ben gran!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s