Tal dia com avui… II

Durant l’últim mes la comadrona m’havia estat recordant que tota la feina que fes el meu cos seria feina feta el dia del part. Ja havia començat la dil·latació i les contraccions arribaven i es paraven cada setmana. Qui sap si va ser el mega bol de xocolata desfeta, les infusions de gerds, les sessions de neteja o simplement tot plegat i que ja havia arribat el seu moment, aquell dia el procés ja no va parar. Havíem trucat a la comadrona, tenien una estona llarga de camí fins a casa. Com a parella “novata” els nervis van fer acte de presència i mentre les contraccions eren cada vegada més i més intenses, la casa estava en activitat total: ja no volia parir a l’altell acollidor, sinó al menjador, al costat del foc però en una sala gran de sostres alts amb totes les llums obertes!

Llavors el Papa va haver de desmuntar tot el que teníem a dalt i baixar-ho. I jo no estava escoltant el meu cos, el dolor era massa fort, no s’assemblava a res. Fins aquell moment sempre havia aguantat el dolor amb silenci, i la processó per dins. Però això, uff! Això era molt heavy!!! No m’havia preparat per un dolor com aquest, ja ho diuen que la inconsciència és atrevida! Vaig decidir parir al cul del món, en ple hivern, amb risc de neu i no podia fer una altra cosa que el que estava fent!!! NO PUC!!! Ui, quantes vegades m’havien repetit que diria aquesta frase… i només significava que estava a punt a punt de parir!

Comencen les tremolors, estic de quatre grapes i no reconec els sorolls que faig. Massa llum, no estic tota en mi. Arriben la Susana i la Glòria, per fi!!! Ja són les 4 i comença a nevar. Entre contracció i contracció la comadrona m’ofereix fer un tacte per veure de quan estic. Però quan acaba una contracció i em diu que em fa el tacte no tinc temps de reclinar-me que ja en ve una altra. “Vale, vale, no cal que fem cap tacte, ja sé de quan estás!” diu la Glòria.

Vull dormir… “Com que vols anar a dormir? No vols veure la teva nena?” Sí, i tant, però després vull dormir (això em passa per estar un mes amb falses alarmes!!) Em donen aigua amb mel, i la meva homeopatia. Entre contracció i contracció estic en un altre món, m’adormo profundament. Sembla que somio. Em parlen i sento les veus tan lluny… les sento però no les entenc, i m’importa ben poc.

Uns quants crits esgarrifadors després ja estem en ple expulsiu. És brutal, la vida s’obre pas. Jo només recordo els crits (no em reconec a mi mateixa, jo mai perdo el control!!). Sento que em parteixo en dos. “Glòriaaaaa, AJUDAAAA’M!” I la Glòria em diu: “Estic aquí, què faig?” jajajaja i jo en aquell moment em pregunto: i a mi què m’expliques, la comadrona ets tu!!! Però crec que no ho podia ni dir, prou feina tenia!

En algun moment la Susanna em diu: “No cridis tan i apreta més!” Serà…. !!!!!!!  En un primer moment li hagués plantat un clatellot de no ser perquè estava apretant la cama del Papa amb una mà i agafant la mà de la Glòria amb l’altra. Però tenia raó, cridava com volent fugir del dolor. Ja es veu el cap, i la bossa que apareix i desapareix com un globus amb cada contracció. La matriu apreta sola, sento una força brutal que el meu cos fa sense necessitar el meu permís, i jo només m’he de rendir…

La bossa està sencera, en una de els contraccions sento la Glòria que diu, “JA SURT! AGAFA-LA!!”, obro els ulls estiro els braços i recullo un cos petit, calent i rodonet. No recordo en quin moment es trenca la bossa, l’O. neix envoltada d’una font, amb el mantell. Li treiem el tel de sobre, casa seva durant tots aquests mesos. I no plora, només estornuda. Tot al seu voltant és alegria. I ens mira!!!!

A fora neva… el foc segueix cremant a la llar de foc i ja no som “només” una parella. Ara som una Família.

2 pensamientos en “Tal dia com avui… II

  1. Gràcies per compartir-ho, realment un part fantàstic! Nosaltres també vam tenir en Jordi a casa, no té res a veure amb l´hospital, un part a casa és natural, màgic, preciós!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s