Cartes, benvingudes i celebracions

Aquesta setmana ha sigut força relaxada, hem intentat seguir el planning però no ens ha sortit! jajaja Hem fet gairebé el que tocava però tot barrejat. Un resum del que hem fet:

Llengua: hem seguit fent quadernets de lletra lligada (ha descobert que li encanta!) amb repeticions de lletres marcades amb punts i després sense i Déu n’hi do que bé que li surt! Està molt orgullosa. Ja llegeix perfectament la lletra lligada dels contes, o del quadern de mates, encara que li fa mandra llegir. Normalment, quan treballem amb el quadern de mates, llegim una paraula ella i una altra jo… i després ho dic tot junt jo perquè a trossos no hi ha qui s’enteri. Per part meva m’he relaxat bastant amb el tema de la lectura. Ja anirà fluint.

Mates: aquesta setmana el quadern ha quedat en segon terme, li ha fet mandra. A canvi m’ha demanat unes fitxes de reforç de 5 anys de l’editorial Cruïlla, que són molt bàsques però suposo que per això li agraden, perquè no li suposen cap esforç. I com que són de repàs tenen una mica de tot, com els quaderns d’estiu.

Per altra banda li ha agafat el gust a les sumes escrites. Generalment treballem amb material manipulatiu per fer operacions, i a vegades sobre paper,  però ara li ha agafat la febre de les fitxes de sumes (fetes per mi) i per variar li poso restes, i també les fa bé. Jo així ho trobo avorrit però ella no jajaja

Aquesta setmana hem fet sumes amb diferents materials montessori casolans. La veritat és que no li dóno gaire pes a les mates encara, no vull inculcar-li les mates que jo vaig aprendre. Així que primer hauré de desaprendre-les (i espero fer-ho en un taller de mates que faré aquest cap de setmana) i després començarem a treballar-les més profundament.

Ciències: aquesta setmana han passat desaparcebudes. Ho ha canviat per pintar, pintar i pintar amb diferents tècniques.

Història / Geografia: igual que les ciències.

Art: Ha dibuixat, pintat, retallat… ha fet dibuixos pel nou cosinet que ha nascut aquesta setmana (i que just naixia a l’hora que nosaltres tiravem la carta), per un altre cosí que té mig any (perquè ens vam adonar que no li havia fet cap dibuix per donar-li la benvinguda, i millor tard que mai!) i un altre per la Tieta Merche. Així que hem anat a comprar segells, i a tirar les cartes a la bústia i de pas parlar sobre el misteri del correu. Com funciona? On van a parar les cartes?

Encara tenim un dibuix per enviar als Iaios i un altre a la Iaieta (la besàvia) així que feina no ens falta!

Aquesta setmana ens ha visitat una mestra de l’O. Aquest estiu va anar uns dies a un Casal al poble del costat i vam tenir la sort de conèixer-la i amb qui s’ho va passar molt bé. Està embarassadíssima i la vaig trucar per dir-li que tenia molta roba de nena per donar-li. Va venir a fer-nos una visita i a recollir la roba, ens va agradar molt tornar-la a veure, a ella i a la seva Àneu que ja ha crescut tan! Quina panxota!!

L’U. per la seva banda ha jugat a fer construccions, ha jugat amb els trens, comença a dominar l’art del memori de fruites que tenim (amb  les imatges a la vista), “cosint” (com ell li diu a fer collarets amb boles grans de colors), ha classificat botons i s’ho passa teta desmuntant tooooots els materials.

I tant un com l’altre s’han emocionat molt amb l’arribada del nou “tossinet” (cosinet) com diu l’U.

BENVINGUT NICO!!

Anuncios

Scones

Són les dues de la matinada i estic aquí a la cuina fent colors al forn (ja us ho explicaré en una altra entrada) i per fer temps, i no adormir-me asseguda davant la porta del forn, aprofito per publicar una entrada que tinc pendent des de fa massa!

A través del bloc de la Gemma, una mare unschooler que viu a Escòcia, vam descobrir els scones. Estan boníssims, i són molt fàcils de fer. De moment hem fet dues variants: de xocolata i de poma (a falta de xocolata) però pel que explica el Tim (el marit de la Gemma) es poden fer de qualsevol cosa! Ja tenim ganes de provar la recepta original que porta panses.

Aquí teniu els ingredients i la preparació la podeu trobar aquí (mandrosa que és una)

Ingredients:

– 300gr de farina

– 1 culleradeta de llevat en pols

– 1 culleradeta de canyella

– 50 gr de sucre (integral o blanc)

– 75 gr de mantega

– 160 ml de llet

– 100 gr de xocolata / 1 poma pelada i tallada a daus

Scones amb xocolata

Scones de poma

No són excessivament dolços i tenen un gustet de canyella… mmmm i calents estan encara més bons que reposats!!

BON PROFIT!!

Un cor de poma

Ingredients:

– 3 pomes

– 2 ous

– 1 cullerot de farina blanca (perquè no he aconseguit que quedi bé amb la integral)

– 1 cullerot de sucre (blanc o integral)

– 1 cullerot de llet (nosaltres hem fet servir d’avena)

– melmelada (vam fer servir de prunes grogues perquè és la que tenim)

 

Preparació:

-> Es pelen i es tallen a trossos grans 2 pomes i la tercera es reserva per la decoració.

-> Es baten els ous i afegim les mides de farina, de sucre i de llet amb el cullerot. Batre a mà o amb batedor.

-> Afegir les dues pomes trossejades. Es por triturar tot amb la barreja anterior o deixar els trossos sencers.

-> Preparar el  motlle amb mantega i farina i abocar la barreja. Com que no porta llevat no pujarà. Si el motlle és molt gran quedarà massa fi. Recomanem un motlle d’entre 20 i 25 cm.

-> Tallar a làmines fines la tercera poma (pelada) i col·locar els talls de fora cap a dins.

-> Posar al forn a uns 180º durant 20 o 25 minuts (depenent del forn)

-> Treure del forn i escampar melmelada per sobre (nosaltres la colem perquè no tingui grumolls de fruita) amb un pinzell.

-> Tornar a enfornar 15 minuts més fins que estigui ben daurat.

-> Esperar que es refredi per menjar perquè tingui més consistència.

BON PROFIT!!

Una recepta molt fàcil i ràpida, ideal per fer-la amb els nens!

Aprendre sense adonar-se’n

La setmana passada vam estar investigant sobre les fulles dels arbres. Perquè a la tardor canvien de color? Mirant un vídeo de Brain Pop que ens va recomanar la Sylvia, vam descobrir que quan comença el fred, l’arbre retira la clorofil·la de les fulles per emmagatzemar-la i queden a la vista altres components de les fulles que abans no es veien, com els carotens (de colors marronosos i ataronjats)

El dia de manualitats i art vam tornar a obrir aquest llibre del qual parlàvem en  una entrada anterior i va voler pintar aquest bodegó:

Primer en llapis

I després pintat amb aquarel·les

Un matí  l’O. em va enviar un missatge escrit a la seva llibreta i me’l va fer arribar a través del seu germà (tot orgullós ell!)

– Hola Mama, com va treballant?

– Hola O., estic molt concentrada mentre escric. I tu? Com estàs?

– Jo, molt bé.

 

– Vols fer alguna cosa en especial avui? O vols que et doni alguna idea?

– Sí, i quina cosa és?

– Sí, vull fer això. (acabar el bodegó)

L’U. s’ho va passar molt bé fent de missatger i l’O. va practicar la lectura i l’escriptura tot jugant 🙂

El dimecres és el nostre dia de ciències (experiments, invents o cuina!) però només baixar de l’habitació l’O. portava uns papers, un llibre de Prehistòrics i un llapis. Em va dir que volia fer dos meitats: “una amb coses que ja sé dels Cromanyons, i l’altra amb coses que no sé”. Després de mirar el conte la llista de les coses que sabia va quedar així:

Els Prehistòrics:

* Saben curar amb herbes

* Feien pintures rupestres

* Caçaven i recol·lectaven

I el que no sabia:

* Com feien armes (sí que ho sabia, però un lapsus el pot tenir qualsevol jeje)

* Com rentaven la roba

* Com feien pigments

I per acabar li vaig proposar fer un dibuix a cada llista sobre algunes de les coses que havia escrit: a l’esquerra hi ha una nena cromanyona amb els pigments per pintar en una mà.  A la dreta una cromanyona amb una rentadora rentant la roba ¿? però no rentaven al riu???? jajaja

I després es va entretenir escrivint en un llibre en blanc que ens va portar la Tieta dels Contes i on ens podem inventar mil històries.

Tres maneres de practicar la lectoescriptura i a més sense adonar-se’n!!

Projecte Terrassa

Continuem fent cosetes a la terrassa per fer-la més acollidora. Quan torni la primavera buscarem algun sistema per refugiar-nos del sol a l’estiu, de moment la terrassa s’ha convertit en un espai ombrívol, fred i humit. Així que aquestes plantes viuran encantades en aquest raconet.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Continuamos trabajando en la terraza para hacerla más acojedora. En primavera tendremos que buscar algún sistema para refugiarnos del sol de verano pero de momento la terraza se ha vuelto un espacio umbrío, frío y húmedo. Así que estas plantas viviran encantadas en este rinconcito.

Per fi he pogut transplantar els ciclàmens que em van regalar pel meu aniversari. Fa uns mesos vam penjar unes banderetes tibetanes que ens va portar la Tieta Viatgera i van resan les seves oracions perquè se les emporti el vent.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Por fin he podido transplantar los ciclámenes que me regalaron para mi cumpleaños. Hace unos meses colgamos estas banderitas tibetanas que nos trajo la Tía Viajera y que van rezando sus oraciones para que se las lleve el viento.

Des de la finestra del bany, flors, gessamins i colors!

Desde la ventana del baño, flores, jazmines y colores!!

Encara tenim pendent fer un jardí de fades, però haurà d’esperar a que passi l’hivern com a mínim.

De moment ja tinc feina per preparar el regal de Reis de l’O: una casa de fades semblant a aquesta:

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Todavía tenemos pendiente hacer un jardín para hadas, pero tendrá que esperar a que pase el invierno, como mínimo.

De momento suficiente trabajo tengo para preparar el regalo de Reyes de O.: una casita para hadas parecida a esta:

A veure com em queda!!!

Hem tingut dies millors…

(traducción al castellano, más abajo)

… però perquè no sigui dit que les mames que eduquem a casa només publiquem els dies perfectes (com parlàvem el diumenge amb la Sylvia, la Montse i els nostres respectius marits) dedico una entrada al nostre No-dia fantàstic d’avui. Avui no hi ha fotos, avui fem teràpia jajaja.

Tot i així, hem començat el dia amb una cosa bona: l’O. s’ha vestit per iniciativa pròpia (sorpresa!) i ha preparat el seu esmorzar i el del seu germà. Un got de llet d’avena i unes galetes amb nocilla i ben calladets que estaven mentre ho preparaven! Jo que em trobava força malament ni els he sentit i m’he despertat una estona després.

Després d’esmorzar m’he disposat a arreglar la cuina que estava feta un desastre, amb muntanyes de gots, plats, olles, paelles brutes. I aquí ja han començat la discusió per no sé quina joguina, per seure a la mateixa cadira, per pintar amb el mateix color (és igual si la caixa de colors està plena, aquest és únic!!!!). I han passat als insults… “BURU NONA!!”.. “m’has dit burra?? MAMAAAAA M’HA DIT BURRAAAAA!”

I la Mama amb aquell mal de cap de cada mes… i amb cada petit soroll sembla que ressonin tambors dins el cap… i l’U. que decideix comunicar-se amb mi a base de crits, i per més que li explico no desisteix!!

Després d’omplir el rentaplats, la cuina continua sent un desastre perquè evidentment no hi cap tot… i com que no estic per posar-me a rentar a mà, tanco la porta i “ulls que no veuen….”

Després posa una rentadora, treu la roba de l’estenedor, passa l’aspirador pel primer pis, ventila, ordena… mentre l’O. em persegueix perquè estigui per ella i jugui amb ella a això o a lo altre. Deixa’m fer això i estic per tu…

Al final m’instal·lo amb ells al menjador a jugar amb les figures geomètriques per fer mosaics i durant uns minuts torna la calma… l’O. fent figures i l’U. distret amb uns contes. Però dura poc la cosa i el petit decideix trepitjar les figures i escampar totes les peces cap a sota el sofà…. i amb raó l’O. s’enfada i comencen a barallar-se entre ells perquè cap dels dos vol recollir-ho.

Al cap d’una estona, cansada d’estar a terra amb mal de panxa i aguantant crits a deu centímetres de l’orella, decideixo anar a l’habitació i deixar-los que arreglin sols el conflicte (o no!) ja no puc més…

I així tot el dia, fent algunes activitats de manera relaxada i després a base de crits, baralles i insults, plors…. i per variar de temàtica avui l’O. tenia el dia del NO: NO fem quadern de mates, NO fem un puzzle, NO pintem , No fem, No vull…. No, No, NO!

Crec que l’única estona de serenitat del dia ha sigut mentre jo feia el dinar i ells miraven un dvd de dibuixos… sí, la tele atonta, i a vegades no sabeu com ajuda a fer el dinar!!!

L’hora de dinar ha sigut gloriosa… plors de l’U. per acabar-se la sopa, fins que l’ha tirat per la taula… i després: NO VULL verdura, VULL MACARRONS!! (hi havia mig plat de cada cosa) Generalment no els obligo a menjar si no en volen, però ultimament han agafat la dinàmica de no menjar a l’hora de dinar o sopar per atiborrar-se de coses dolçes al cap de mitja hora d’haver acabat. Doncs ho sento però si hi caben dolços hi cap la verdura o la sopa. A més encara seguim amb la dieta “d’engorde” per l’U. no podem saltar-nos gaires àpats perquè encara no ha recuperat tot el pes. Total que cansada de la pataleta he cedit i ha deixat la verdura, i amb el disgut ha caigut adormit dos minuts després, a coll de la mama (UFF, això sembla una escena de la Supernani!!!).

Mentre l’U. dormia, l’O finalment ha decidit que ara sí que volia fer alguna fitxa del quadern de mates (al final ha fet 6 planes!!) després de pintar una mica, ha seguit una estona més de dvd (és l’única estona del dia que posem pelis, normalment) i jo he tingut una estona de descans després de recollir una mica la cuina (un altre cop està el marbre ple de coses per rentar???) i baixar al garatge a buscar llenya per fer un foc… he dit ja que em trobava malament??? Encara falta estendre la roba que porta tot el dia dins la rentadora… PASSO!!!

Després de la treba, l’U. s’ha despertat i tornem a la càrrega, però com que estava més descansada ho he pogut portar amb una mica més de dignitat que al matí!

I com si és fes un miracle, ha sonat la porta i ha aparegut el papa, AL·LELUIA!!!! TOTS TEUS!!! I m’he estirat a descansar el mal d’ovaris al costat del foc mentre ells tres anaven a comprar… amb dies com avui (que reconec que no passa sovint) penso què fàcil seria portar els nens al cole jajajaja ÉS BROMA!!!

I ara mentre escric aquesta entrada terapèutica, encara volten per aquí pintant, fent-se nosa, o mirant contes… i al mateix temps intento fer-li entendre al petit que a partir de les 10 de la nit ja no podem picar el terra amb res perquè hi ha veïns que viuen a sota, i que els pot molestar. A mi quan em deien això em posava a mirar entre les rajoles del terra, a 2cm del nas, a veure si veia al senyor veí… 🙂

Hem tingut dies millor… no és gaire difícil!

BONA NIT!!

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Hemos tenido días mejores…

… pero para que luego no digan que las mamás que educamos en casa sólo publicamos los días perfectos (como estuvimos hablando el domingo con Sylvia, Montse y nuestros respectivos maridos) dedico una entrada a nuestro No- día fantástico de hoy. Hoy no hay fotos, hoy hacemos terapia jajaja.

Hemos empezado el día con algo bueno: O. se ha vestido por iniciativa propia (sorpresa!) y ha preparado su desayuno y el de su hermano. Un vaso de leche de avena y unas galletas con nocilla, y qué calladitos estaban cuando lo preparaban! Yo me encontraba mal y todavía estaba en la cama, no me he enterado de nada y me he levantado al cabo de un rato.

Después de desayunar me he dispuesto a arreglar la cocina que estaba hecha un desastre, con montañas de vasos, platos, ollas y paellas por lavar. Y aquí ya han empezado a discutir por no sé qué juguete, queriendo sentarse en la misma silla, queriendo pintar con el mismo color (da igual si la caja de colores está llena, este color es único!!!!) Y han pasado a los insultos a “grito pelao”… “BURU NONA” … “¿me has llamado burra?? MAMAAAA ME HA LLAMADO BURRAAAAA!!!

Y Mamá con ese dolor de cabeza de cada mes… y que con cada pequeño ruido parece que toquen tambores dentro de su cabeza… y U. que decide comunicarse conmigo a gritos, y por más que se lo explico no desiste!!

Después de llenar el lavavajillas, la cocina continua siendo un desastre porque evidentemente no cabe todo… y como no estoy para ponerme a lavar los platos, cierro la puerta y “ojos que no ven, corazón que no siente”.

Después pon una lavadora, saca la ropa del tendedero, pasa el aspirador por la planta baja, ventila, ordena… mientras O. me persigue para que juegue con ella a esto o lo otro. Déjame que haga esto y estoy por ti…

Al final me siento con ellos en el suelo del comedor a jugar con las figuras geométricas para hacer mosaicos y durante unos minutos vuelve la calma.. O. haciendo figuras y U. distraído mirando cuentos. Pero dura poco  la cosa y el peque decide pisar las figuras y desparramarlas todas las piezas debajo del sofá… y O. con razón se enfada y luego empieza una pelea entre ellos porqué ninguno de los dos quiere recojer.

Al cabo de un rato, cansada de estar por el suelo con dolor de ovarios y aguantando gritos a diez centímetros de mis oídos, decido ir a mi habitación y dejar que solucionen ellos el conflicto (o no!) ya no puedo más…

Y así todo el día, haciendo actividades relajadamente a ratos y luego gritos, peleas, insultos y lloros…. y para variar de temática hoy O. tenía el día del NO: NO hacemos mates, NO hacemos un puzzle, NO pintamos, No hacemos, No quiero… No, No, NO!

Creo que el único rato de serenidad del día ha sido mientras yo hacía la comida y ellos estaban viendo un dvd… sí, la tele atonta, y a veces no sabéis lo que ayuda a hacer la comida!!

La hora de la comida ha sido gloriosa… lloros de U. para acabarse la sopa, hasta que la ha derramado por la mesa… y luego: NO QUIERO verdura, QUIERO macarrones!!!! (había medio plato de cada) Generalmente no les obligo a comer si no quieren hacerlo, pero últimamente se han acostumbrado a no comer durante la comida o la cena, para atiborrarse de dulces al cabo de media hora. Pues lo siento pero si caben los dulces cabe la verdura o la sopa. Además todavía seguimos con la dieta de engorde de U. (perdió la mitad de su peso en un mes) no podemos saltarnos ninguna comida porque todavía no se ha recuperado su peso.  Total que cansada de la pataleta, he cedido y ha dejado la verdura, y con el disgusto ha caído redondo dos minutos después  en brazos de mamá (UUUFF, esto parece una escena de Supernani!!)

Mientras U. dormía, O. finalmente ha decidido que sí que quería hacer alguna ficha del cuaderno de mates (que le encanta!) después de pintar un poco, ha seguido otro rato de dvd (este es el único rato de pelis, normalmente) y yo he tenido un rato de descanso después de recoger un poco la cocina (otra vez está la encimera llena de trastos para lavar???) y bajar al garaje a buscar leña para hacer un fuego… ¿he dicho que me encontraba mal? Aun hay que tender la ropa que lleva todo el día esperando dentro de la lavadora… PASO!!!

Después de la tregua, U. se ha despertado y ha vuelto a la carga, pero como estaba más descansada lo he podido llevarlo con más dignidad que por la mañana!

Y como si de un milagro se tratara, ha sonado la puerta y ha aparecido Papá, ALELUYA!!!! TODOS TUYOS!!! y yo me he echado a descansar mi dolor de ovarios al lado del fuego, mientras ellos salían a comprar… con días como hoy (que reconozco que no pasa a menudo) piendo qué fácil sería llevar los niños al cole jajajaja ES BROMA!!!

Son las diez y media de la noche y mientras escribo esto, los tengo a mi lado pintando, molestándose, mirando cuentos… y al mismo tiempo intento hacer entender a U. que a partir de las 10 de la noche no podemos picar con nada en el suelo porque hay vecinos en el piso de abajo, y les puede molestar. De pequeña cuando mis padres me decían esto me arrodillaba a mirar entre las baldosas, a 2cm del suelo, a ver si conseguía ver al señor vecino 😉

Hemos tenido días mejores… no es muy difícil!!

BONA NIT!!